LA VIDA EN UN TUPPER!

Si senyores i senyors! des de fa una setmana la meva vida és dins un tupper, una fiambrera o més català: UNA CARMANYOLA! I és que sens dubte ,aquest clàssic invent que fa temps que acompanya i dona utilitat d'emmagatzematge a mestres/esos de casa, per guardar sobres a neveres i congeladors...ara, s'ha tornat viatgera!

La carmanyola, ja no és un instrument que passa del armari a la nevera, de la nevera al rentaplats i torna a començar! la carmanyola és sens dubte quelcom més!

Avui en dia la carmanyola acompanya a molts treballadors en el seu dia a dia a empreses,negocis, escoles...etc i és que per qüestions econòmiques, de gustos i preferencies culinàries, per alimentació sana... la carmanyola s'ha convertit en la nostra millor aliada!

Així, que si, qui m'ho havia de dir que me'n faria : admiradora, defensora, practicant i fidel a aquest gran invent! si, si, si: LA MEVA VIDA ARA, CADA DIA ÉS UN TUPPER!

Fins aqui la meva xerrada sobre les carmanyoles... properament models increíbles però certs de carmanyoles ( i es que crec que he trobat un filó i dona per molt!)

Una abraçada a qui passi per aqui!

Petits detalls...

La vida n'està plena de petits coses i de petits detalls que són capaços d'arrencar-nos un somriure, de fer-nos sentir estimats, especials, recordats, pensats, somiats per algu... amb els anys he aprés a valorar els petits detalls que un rep i que pot regalar als als altres... perquè cada petit detall compta i molt!

Avui us regalo un detall, un poema que ens parla dels petits detalls, acompanyat d'una de les cançons de cold play!

Petites coses, petits detalls.

Petits detalls

que ens regala la vida.

Detalls petits

que em dibuixen un somriure.





Una partida de cartes

sobre l’herba del jardí,

estirats sobre tovalles,

veient com s’acosta la nit.



Sentir la brisa a la pell

i l’herba fresca als peus.

El so de les nostres veus

rient sincerament.



Encendre els llums

i triar un CD per posar

la música adequada

per poder ballar.



Parar taula

i trucar a la pizzeria

entre una espiral d’alegria

que m’ajuda a respirar.



Veure’t a tu

entre ells.

Rient, parlant, somrient,

parlant d’avui i del demà.



Que em somriguis d’amagat

i em miris de reüll.

Gaudir del tacte de les pells

a la mínima oportunitat.



Ser l’última en marxar

perquè m’has distret parlant.

Del temps, de cine o de mussols…

Del primer que t’ha passat pel cap.



Respirar la vergonya que tímidament es va notant,

els gestos de complicitat,

el somriure dels teus ulls,

l’atracció cap als teus llavis.



Quin gust deuen tenir?
Un relat de solarin (15-09-2005) extret de relats en català

Com l'au Fenix reneix el bloc!

Com l'au Fènix que torna a resorgir de la seva cendra, retorna aquest bloc que resorgeix del racó dels oblits! sense excuses, sense paraules, sense imatges sense històries s'ha mantingut durant tot aquest temps! Ara cal espolsar les teranyines, cal treure la pols, cal tornar omplir de vida tots els racons, cal fer una mica de reformes de  canvi, perquè torni a ser el que havia estat!

Però ara vol resorgir vol tornar a explicar coses, vol tornar escriure paraules i més paraules esperant que algu de bon grat les vulgui llegir!

Per tornar a començar us deixo amb un dels nous singles del nou disc de Black Eyed Peas!

Guanyat per KAO!

La vida és com un combat de boxe, en que cada dia és com un assalt en el ring, en alguns assalts sortim victoriosos, eufòrics i pletòrics... en altres assalts sortim derrotats,abatuts i cansats i és que tot depén del rival al que ens enfrontem.

Hi ha vegades no hi ha pitjor rival que un mateix: el cansament, la peresa, la passivitat, les excuses per tot (com diu l'Àlex al seu últim post)el desànim, la falta de motivació... sovint poden amb nosaltres i ens deixen aturats, estancats i tirats sense ganes amb un estrepitos i enorme KAO!

Això si, com en totes les lluites no hi ha res com aixecar-se, tornar a pujar al rinc i colpejar amb totes les nostres forces!
Ara feia uns dies que tenia els meus guants de boxe penjats, abandonats en un racó potser massa coses per fer que s'anaven amuntegant i poques ganes de fer-les , potser apatia o potser simplement cansament, però avui he decidit posar-me el meus guants un altre cop, colpejar amb força i deixar KAOs un parell de combats que tenia pendents.

Estic contenta avui el meu combat ha estat profitos, intentarem portar els guants i no penjar-los per anar enllestint feines pendents acumulades! la del blog una de les batalles vençudes!

Per acabar un himne de lluita de Europe

SOBREVIURE A UNES OBRES...

Aquesta setmana s'han apoderat de casa meva, bé en concret del meu bany, uns éssers sorollosos i desmantelladors, que han anat desmontat a poc a poc, tirant a terra... allò que abans nosaltres coneixeiem com a lavabo i que ara s'ha convertit en un paisatge desolador digne dels paisatges fruit de proves nuclears!

Dilluns van fer la seva entrada triumfal, picant a tort i a dret terra i parets, xafant rajoles,desmontant sanitaris i ja de passada desvallestant mitja casa, ja que de retruc de les martellades , les dues habitacions contigues al bany, ara semblen un camp de golf, amb les parets plenes de forats. Evidenment vist el "merder" i la "castastrofe provocada" vam rebre dels paletes una clara, i entenedora justificació:

- Estas paredes que no aguantan nada! tranquila señora que ya le taparemos los agujeros! (si és clar, que no aguanten res, a cops de martell elèctric i amb tota la mala folla del món, encara rai com no ha caigut mitja casa!)
És clar que aquesta no és la única perla que ha sortit de la seva boca. El comentari en acabar el dia d'ahir fou més reconfortant:

-Bueno, vamos algo retrasados porque ya tendriamos que haber acabado... (aquesta frase ja no sona bé, como que vamos algo retrasados, a veure si això acabarà com la sagrada família, que també van una mica retrassats no?

El dia d'avui a succeit menys sorollos que ahir, algun altre forat per a millorar el camp de Golf, i és clar la perla del Dia:

- Oiga que mañana no vendremos que tenemos que terminar no se que cosa en no se que casa... (és clar, així no hi ha qui es posi al dia, si van retrassats i de moment demà no venen...ais no si patirem!)

JA SABEU EL QUE DIUEN: LES OBRES ES SABEN QUAN COMENCEN PERÒ NO QUAN ACABEN!!! i al pas que anem això serà llarg...així que ja us anuncio que aquest crec, que serà sens dubte, el primer post de molts altres, de les meves cròniques... SOBREVIURÉ A UNES OBRES A CASA I NO MORIR EN L'INTENT!

AVui un conte curt per reflexionar!

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.

Gabriel García Márquez

Espero haver-vos fet pensar, ni que sigui un segon!

Per acomiadar-me us deixo una canço de la Porta dels somnis.

Murphi no enganya!

I és que la llei de Murphi no enganya i tampoc acostuma a fallar! I sinó mireu les senyals que vaig observar aquest cap de setmana i evidement els resultats que han tingut!

Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst. La torrada sempre cau del cantó untat amb la mantega. Quan estàs fent tard per arribar a una cita, o bé hi ha molt trànsit o et trobes mil i un obstacles. I evidenment la que avui em porta a parlar-ne: SI RENTES EL COTXE SEGUR QUE PLOU!

Efectivament, qualsevol persona que hagués vist el que vaig veure jo el diumenge a la benzinera de l'entrada de Reus, amb ni més ni menys que vuit cotxes fent cua al túnel de rentat i d'altres assecant amb un tros de paper els vidres amb tota la fe del món... no hauria pogut, sinó, pronosticar allò evident de la llei de Murphi: a cotxe net pluja segura!

I és que no és pot anar en contra de les lleis, però encara menys de la llei de Murphi! Ei per cert sinó voleu que us plogui el cap de setmana, siusplau no netegeu el cotxe!

Actualitzar o no actualitzar? This is the questión!

Als meus lectors fidels, o no fidels...antics o acabats d'arribar en aquest cau de paraules. No us penseu pas que he oblidat el meu estimat bloc , company de fatigues i de batalles... sinó que simplement m'he prés uns dies sabàtics per pensar en ell.

Només paraules, és el cap i a la fi un univers paral·lel al món real ple de paraules, mots, sustantius, adjectius, articles, verbs... que donen forma a tot allò que passa al meu petit món: reflexions, somnis, viatges, contes, il·lusions, dedicatories, moments compartits. I per això a vegades simplement necessita aire fresc.

Així que aquests dies simplement he pres un respir, massa projectes entre mans, i potser poc temps per arribar a tot arreu!
Actualitzar o no actualitzar? This is the questión! Si és clar, actualitzar, això si, tenint alguna cosa per dir, perquè ir pa na es tonteria no? així que torno a ser aquí amb ganes i amb idees per compartir amb qui de bon gran passi per aquí! (rodolí jaja)

Una abraçada als que meu animat a rempendre la marxa!

Us deixo amb una canço de Moloko: the time is now (ara és el moment!)