Cròniques de Paris (part 2)

Bé família, ja tenim aquí la segona part de les cròniques de Paris.

Ens situem, haviem arribat a la plaça de la Concordia a través de la qual accedirem als Camps Elisees. De la plaça de la Concordia jo destcaria la monumental font que si troba al centre i l'obelisc egipci, que es diu que els francesos van intercanviar amb egipte a canvi d'un gran rellotge que mai a funcionat (ja se sap, les gran potències sempre han expoliat als països més desvalguts, que quan han descobert el valor de les coses que han intercanviat, de ben segur que s'han posat les mans al cap)!

Un cop travessada la plaça de la Concordia, s'exten davant els nostres ulls la gran avinguda dels camps Elisees, gran centre comercial de Paris. Durant el passeig fins a l'Arc de Triomf, ens podem deixar enlluernar per luxoses boutiques, firmes de marques prestigioses, marques de grans dissenyadors i nombroses franquicies...( he de reconèixer la meva incultura glamourosa,ja que moltes d'aquestes marques ni tan sols les havia sentit! diguem senzilla!) a ,és al principi de l'avinguda també són característiques paradetes de menjar, vi calenta (per refer-se del fred) i artesania variada.

En una d'aquestes paradetes, vam degustar la nostra primera crepe de xocolata, autènticament francesa i realment deliciosa...a més que calenteta, va aconseguir tornar-nos a la vida!

Al final dels Camps Elisees, la nostra segona parada: L'arc de Triomf. En ell podem trobar el monument als soldats caiguts i unes vistes de Paris des de dalt, diuen espectaculars.

Aquí ens va passar una cosa molt curiosa, i és que l'arc de triomf està situat al mig d'una rotonda tipus Imperial Tarraco, però sense semafors, amb moltissim transit . Total que després de mirar una bona estona, no trobavem com travessar i anar a l'arc de Triomf perquè no hi havia cap pas de zebra...així que vam fer , lo típic que no s'ha de fer: 1,2,3 i ahhhhhhhhhhhhhhhhh! vam passar corrent d'un costat a l'altre com a desperats enmig de bocines, claxons i crits en francès, seguits per una colla de turistes més! i és clar, evidentment de tornada el mateix serimonial suicida!... total que quan arribem a l'altre costat, amb calma passejant per allí, mireu que vam trobar:

Un pas subterrani!!!! hi havia un pas subterrani i és que, s'ha de saber anar pel món! El pitjor del cas, és que no som ni els únics, ni els últims turistes que se la juguen creuant enmig del transit! som un cas.

Per acabar la segona part i finalitzar el nostre primer dia de viatge, una visió que no té paraules, simplement aquesta és la imatge de nit...en el proper capítol més de la torre Eiffel, Notredam, el museu d'Orsay i més anecdotes i fricades... gràcies per la lectura!

Fins la propera