NOMÉS PARAULES

LA VIDA EN UN TUPPER!

2009-09-17T20:23:00.000+02:00

Si senyores i senyors! des de fa una setmana la meva vida és dins un tupper, una fiambrera o més català: UNA CARMANYOLA! I és que sens dubte ,aquest clàssic invent que fa temps que acompanya i dona utilitat d'emmagatzematge a mestres/esos de casa, per guardar sobres a neveres i congeladors...ara, s'ha tornat viatgera!

La carmanyola, ja no és un instrument que passa del armari a la nevera, de la nevera al rentaplats i torna a començar! la carmanyola és sens dubte quelcom més!

Avui en dia la carmanyola acompanya a molts treballadors en el seu dia a dia a empreses,negocis, escoles...etc i és que per qüestions econòmiques, de gustos i preferencies culinàries, per alimentació sana... la carmanyola s'ha convertit en la nostra millor aliada!

Així, que si, qui m'ho havia de dir que me'n faria : admiradora, defensora, practicant i fidel a aquest gran invent! si, si, si: LA MEVA VIDA ARA, CADA DIA ÉS UN TUPPER!

Fins aqui la meva xerrada sobre les carmanyoles... properament models increíbles però certs de carmanyoles ( i es que crec que he trobat un filó i dona per molt!)

Una abraçada a qui passi per aqui!

Petits detalls...

2009-07-09T18:58:00.000+02:00

La vida n'està plena de petits coses i de petits detalls que són capaços d'arrencar-nos un somriure, de fer-nos sentir estimats, especials, recordats, pensats, somiats per algu... amb els anys he aprés a valorar els petits detalls que un rep i que pot regalar als als altres... perquè cada petit detall compta i molt!

Avui us regalo un detall, un poema que ens parla dels petits detalls, acompanyat d'una de les cançons de cold play!

Petites coses, petits detalls.

Petits detalls

que ens regala la vida.

Detalls petits

que em dibuixen un somriure.

Una partida de cartes

sobre l’herba del jardí,

estirats sobre tovalles,

veient com s’acosta la nit.

Sentir la brisa a la pell

i l’herba fresca als peus.

El so de les nostres veus

rient sincerament.

Encendre els llums

i triar un CD per posar

la música adequada

per poder ballar.

Parar taula

i trucar a la pizzeria

entre una espiral d’alegria

que m’ajuda a respirar.

Veure’t a tu

entre ells.

Rient, parlant, somrient,

parlant d’avui i del demà.

Que em somriguis d’amagat

i em miris de reüll.

Gaudir del tacte de les pells

a la mínima oportunitat.

Ser l’última en marxar

perquè m’has distret parlant.

Del temps, de cine o de mussols…

Del primer que t’ha passat pel cap.

Respirar la vergonya que tímidament es va notant,

els gestos de complicitat,

el somriure dels teus ulls,

l’atracció cap als teus llavis.

Quin gust deuen tenir?
Un relat de solarin (15-09-2005) extret de relats en català

Com l'au Fenix reneix el bloc!

2009-07-01T03:07:00.000+02:00

Com l'au Fènix que torna a resorgir de la seva cendra, retorna aquest bloc que resorgeix del racó dels oblits! sense excuses, sense paraules, sense imatges sense històries s'ha mantingut durant tot aquest temps! Ara cal espolsar les teranyines, cal treure la pols, cal tornar omplir de vida tots els racons, cal fer una mica de reformes de canvi, perquè torni a ser el que havia estat!

Però ara vol resorgir vol tornar a explicar coses, vol tornar escriure paraules i més paraules esperant que algu de bon grat les vulgui llegir!

Per tornar a començar us deixo amb un dels nous singles del nou disc de Black Eyed Peas!

Guanyat per KAO!

2009-03-25T21:13:00.000+01:00

La vida és com un combat de boxe, en que cada dia és com un assalt en el ring, en alguns assalts sortim victoriosos, eufòrics i pletòrics... en altres assalts sortim derrotats,abatuts i cansats i és que tot depén del rival al que ens enfrontem.

Hi ha vegades no hi ha pitjor rival que un mateix: el cansament, la peresa, la passivitat, les excuses per tot (com diu l'Àlex al seu últim post)el desànim, la falta de motivació... sovint poden amb nosaltres i ens deixen aturats, estancats i tirats sense ganes amb un estrepitos i enorme KAO!

Això si, com en totes les lluites no hi ha res com aixecar-se, tornar a pujar al rinc i colpejar amb totes les nostres forces!
Ara feia uns dies que tenia els meus guants de boxe penjats, abandonats en un racó potser massa coses per fer que s'anaven amuntegant i poques ganes de fer-les , potser apatia o potser simplement cansament, però avui he decidit posar-me el meus guants un altre cop, colpejar amb força i deixar KAOs un parell de combats que tenia pendents.

Estic contenta avui el meu combat ha estat profitos, intentarem portar els guants i no penjar-los per anar enllestint feines pendents acumulades! la del blog una de les batalles vençudes!

Per acabar un himne de lluita de Europe

SOBREVIURE A UNES OBRES...

2009-03-10T22:30:00.000+01:00

Aquesta setmana s'han apoderat de casa meva, bé en concret del meu bany, uns éssers sorollosos i desmantelladors, que han anat desmontat a poc a poc, tirant a terra... allò que abans nosaltres coneixeiem com a lavabo i que ara s'ha convertit en un paisatge desolador digne dels paisatges fruit de proves nuclears!

Dilluns van fer la seva entrada triumfal, picant a tort i a dret terra i parets, xafant rajoles,desmontant sanitaris i ja de passada desvallestant mitja casa, ja que de retruc de les martellades , les dues habitacions contigues al bany, ara semblen un camp de golf, amb les parets plenes de forats. Evidenment vist el "merder" i la "castastrofe provocada" vam rebre dels paletes una clara, i entenedora justificació:

- Estas paredes que no aguantan nada! tranquila señora que ya le taparemos los agujeros! (si és clar, que no aguanten res, a cops de martell elèctric i amb tota la mala folla del món, encara rai com no ha caigut mitja casa!)
És clar que aquesta no és la única perla que ha sortit de la seva boca. El comentari en acabar el dia d'ahir fou més reconfortant:

-Bueno, vamos algo retrasados porque ya tendriamos que haber acabado... (aquesta frase ja no sona bé, como que vamos algo retrasados, a veure si això acabarà com la sagrada família, que també van una mica retrassats no?

El dia d'avui a succeit menys sorollos que ahir, algun altre forat per a millorar el camp de Golf, i és clar la perla del Dia:

- Oiga que mañana no vendremos que tenemos que terminar no se que cosa en no se que casa... (és clar, així no hi ha qui es posi al dia, si van retrassats i de moment demà no venen...ais no si patirem!)

JA SABEU EL QUE DIUEN: LES OBRES ES SABEN QUAN COMENCEN PERÒ NO QUAN ACABEN!!! i al pas que anem això serà llarg...així que ja us anuncio que aquest crec, que serà sens dubte, el primer post de molts altres, de les meves cròniques... SOBREVIURÉ A UNES OBRES A CASA I NO MORIR EN L'INTENT!

AVui un conte curt per reflexionar!

2009-03-05T20:37:00.000+01:00

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.

Gabriel García Márquez

Espero haver-vos fet pensar, ni que sigui un segon!

Per acomiadar-me us deixo una canço de la Porta dels somnis.

Murphi no enganya!

2009-03-02T18:12:00.000+01:00

I és que la llei de Murphi no enganya i tampoc acostuma a fallar! I sinó mireu les senyals que vaig observar aquest cap de setmana i evidement els resultats que han tingut!

Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst. La torrada sempre cau del cantó untat amb la mantega. Quan estàs fent tard per arribar a una cita, o bé hi ha molt trànsit o et trobes mil i un obstacles. I evidenment la que avui em porta a parlar-ne: SI RENTES EL COTXE SEGUR QUE PLOU!

Efectivament, qualsevol persona que hagués vist el que vaig veure jo el diumenge a la benzinera de l'entrada de Reus, amb ni més ni menys que vuit cotxes fent cua al túnel de rentat i d'altres assecant amb un tros de paper els vidres amb tota la fe del món... no hauria pogut, sinó, pronosticar allò evident de la llei de Murphi: a cotxe net pluja segura!

I és que no és pot anar en contra de les lleis, però encara menys de la llei de Murphi! Ei per cert sinó voleu que us plogui el cap de setmana, siusplau no netegeu el cotxe!

Actualitzar o no actualitzar? This is the questión!

2009-02-24T23:16:00.000+01:00

Als meus lectors fidels, o no fidels...antics o acabats d'arribar en aquest cau de paraules. No us penseu pas que he oblidat el meu estimat bloc , company de fatigues i de batalles... sinó que simplement m'he prés uns dies sabàtics per pensar en ell.

Només paraules, és el cap i a la fi un univers paral·lel al món real ple de paraules, mots, sustantius, adjectius, articles, verbs... que donen forma a tot allò que passa al meu petit món: reflexions, somnis, viatges, contes, il·lusions, dedicatories, moments compartits. I per això a vegades simplement necessita aire fresc.

Així que aquests dies simplement he pres un respir, massa projectes entre mans, i potser poc temps per arribar a tot arreu!
Actualitzar o no actualitzar? This is the questión! Si és clar, actualitzar, això si, tenint alguna cosa per dir, perquè ir pa na es tonteria no? així que torno a ser aquí amb ganes i amb idees per compartir amb qui de bon gran passi per aquí! (rodolí jaja)

Una abraçada als que meu animat a rempendre la marxa!

Us deixo amb una canço de Moloko: the time is now (ara és el moment!)

Trepitja Fort!

2009-02-10T20:25:00.019+01:00

Trepitja fort i no et facis enrera...en aquesta vida tot és possible només cal posar-hi ganes, il·lusions i molta voluntat!

No deixis que ningú ,mai, et faci enrera els teus somnis, perquè somiar és un regal que la vida ens dóna i no has d'oblidar disfrutar-ho!

Perquè crec en tu i se que lliutaràs per aconseguir arribar a la teva meta! Ànims, no et rendeixis!

En Roc tot just ha arribat a la vida,

no s´imagina quina una ha organitzat.

Al seu voltant tot ha canviat de mida,

passant pel prisma d´uns ulls enamorats.

El pare que se´l mira i al·lucina,

no és cap joguina, que és viu i és de veritat.

Quan està sol amb ell, que ningú el mira,

és quan barrina, qui sap si l´entendrà.

A tu, petit vailet,

t´ensenyaré més del que he après,

li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,

sigues més valent del que he estat jo.

Dibuixa´ls-hi un somriure,

que ningú et podrà dir no.

Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.

Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

En Roc és fort com el seu nom indica,

no hi ha fita on no hi pugui arribar.

La mare l´ha portat a la piscina,

ja la domina molt millor que en Tarzan.

A tu, petit vailet,

t´ensenyaré més del que he après,

li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,

sigues més valent del que he estat jo.

Dibuixa´ls-hi un somriure,

que ningú et podrà dir no.

cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.

Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

El teu vehicle és

un cotxet sense retrocés,

Sempre endavant.

Trepitja fort, Roc,

sigues més valent del que he estat jo.

Dibuixa´ls-hi un somriure,

que ningú et podrà dir no.

Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.

Trepitja fort, Roc, no tinguis por.

Trepitja fort, Roc,

sigues tot allò que vulguis ser.

Serà advocat, artista, o potser seràs bomber.

Doblegaràs la vida com un vaixell de paper,

trepitja fort, Roc, trepitja fort...

Una de lladres i policies...

2009-02-03T22:29:00.013+01:00

Avui us en explicare una de lladres i policies que vam viure ahir en directe. Primer ens situarem:

Zona comercial del Pallol, la perfumeria que hi ha davant de les escales (no diem marques comecials per no fer promoció, jaja). Sentim que pita l'alarma de la porta , al típica que si no t'han tret bé les alarmes o no t'han passat la bossa bé per l'aparatet es posa a pitar i on tu amb cara de "jo no he pres res" tornes a passar abnegadament demostrant la teva innocència , les vegades que faci falta!

Doncs bé, pita l'alarma, i veiem sortir una noia jove i ben vestida, caminant a pas lleuger i sense correr...com que no apareix cap dependenta, suposem que deu ser el típic error habitual, al que no donem importància...però de cop apareix la dependenta tota esberada, inentant correr amb uns tacons de metro i mig i sense idea de cap on ha tirat la clienta de mans ràpides.

La noia en qüestió comença a caminar més ràpid i es va girant, però la dependenta, què evidenment amb aquells tacons, no l'atrapa ni volguen, a no ser que decideixi arriscar la seva vida i integritat física, se la mira amb cara estupefacta des de la cantondada... quan en sec, sentim un sorollam de plàstic en fricció (del fregament de les jaquetes) i apareixen corrents a tota velocitat dos segurates del prossegur.

La noia en veure'ls comença a correr, amb cara de pànic...però uns segons més tard, la veiem passar acompanyada dels dos armaris, esbufegant, però amb cara de satisfacció!! jaja i nosaltres, com no contemplant la jugada.

No se, si aquell robatori serà fruit de la crisis que no ens paren de vendre i de refregar per la cara últimament, però jo tinc clar, que robar en una perfumeria no és de primera necessitat! Així, que no hi ha crisis que valgui! si no pots portar colònia de la "Chanel", et fots i et compres una ampolla de litro de colonia d'aquella de les àvies...o a molt apurar disfrutes de la barata i natural euau de sobac!

Per acabar us deixo amb un video de police...adequat no? si més no pel nom del grup, jaja

Això no ho vull per a mi!

2009-01-19T19:37:00.000+01:00

Aparcant per uns dies les últimes entregues sobre les cròniques de Paris (que algú ja me les ha demanat, un sector minoritari de la població, jaja)!avui simplement tornaré a les meves divagacions i refleccions habituals.

No us ha passat mai, que heu tingut la oportunitat de contemplar una vida, que perfectament podria ser la vostra d'aquí uns anys...i què alló que heu vist no us ha fet massa gràcia? Doncs, jo avui he tingut l'oportunitat de mantenir una conversa amb una dona que, per algunes coincidències o similituds, l'he sentit més propera que mai! I és que m'explicava una situació que d'aquí uns anys podria viure jo mateixa... el cas es que després de donar moltes voltes al que m'havia dit... he sentit que no s'ha de renunciar a res, i que evidenment hi ha coses que ens costaran molt, d'altres moltissim i d'altres una exageració d'aconseguir, però no per això ens hem de rendir! Així que penso dir NO!

NO em dóna la gana! pura i simplement! tothom té alguna espineta clavada, a la seva vida i jo n'hi ha una que noto que ja és hora que me la tregui de sobre! i ho he de fer... perquè el que he vist avui amb els meu propis ulls senzillament: NO HO VULL PER A MI!

Així que res, a canviar les coses que estan a les nostres mans, NO? almenys a intentar-ho! de ben segur que us heu quedat una mica en plan ehhhhhhhhhhh? a què venia aquest rotllo? simplement a que a vegades dir-se NO a un mateix, potser la clau de moltes coses...no creieu?

Una abraçada, us deixo amb aquest tema que m'agrada força...

Cròniques de Paris (part 2)

2009-01-08T20:31:00.002+01:00

Bé família, ja tenim aquí la segona part de les cròniques de Paris.

Ens situem, haviem arribat a la plaça de la Concordia a través de la qual accedirem als Camps Elisees. De la plaça de la Concordia jo destcaria la monumental font que si troba al centre i l'obelisc egipci, que es diu que els francesos van intercanviar amb egipte a canvi d'un gran rellotge que mai a funcionat (ja se sap, les gran potències sempre han expoliat als països més desvalguts, que quan han descobert el valor de les coses que han intercanviat, de ben segur que s'han posat les mans al cap)!

Un cop travessada la plaça de la Concordia, s'exten davant els nostres ulls la gran avinguda dels camps Elisees, gran centre comercial de Paris. Durant el passeig fins a l'Arc de Triomf, ens podem deixar enlluernar per luxoses boutiques, firmes de marques prestigioses, marques de grans dissenyadors i nombroses franquicies...( he de reconèixer la meva incultura glamourosa,ja que moltes d'aquestes marques ni tan sols les havia sentit! diguem senzilla!) a ,és al principi de l'avinguda també són característiques paradetes de menjar, vi calenta (per refer-se del fred) i artesania variada.

En una d'aquestes paradetes, vam degustar la nostra primera crepe de xocolata, autènticament francesa i realment deliciosa...a més que calenteta, va aconseguir tornar-nos a la vida!

Al final dels Camps Elisees, la nostra segona parada: L'arc de Triomf. En ell podem trobar el monument als soldats caiguts i unes vistes de Paris des de dalt, diuen espectaculars.

Aquí ens va passar una cosa molt curiosa, i és que l'arc de triomf està situat al mig d'una rotonda tipus Imperial Tarraco, però sense semafors, amb moltissim transit . Total que després de mirar una bona estona, no trobavem com travessar i anar a l'arc de Triomf perquè no hi havia cap pas de zebra...així que vam fer , lo típic que no s'ha de fer: 1,2,3 i ahhhhhhhhhhhhhhhhh! vam passar corrent d'un costat a l'altre com a desperats enmig de bocines, claxons i crits en francès, seguits per una colla de turistes més! i és clar, evidentment de tornada el mateix serimonial suicida!... total que quan arribem a l'altre costat, amb calma passejant per allí, mireu que vam trobar:

Un pas subterrani!!!! hi havia un pas subterrani i és que, s'ha de saber anar pel món! El pitjor del cas, és que no som ni els únics, ni els últims turistes que se la juguen creuant enmig del transit! som un cas.

Per acabar la segona part i finalitzar el nostre primer dia de viatge, una visió que no té paraules, simplement aquesta és la imatge de nit...en el proper capítol més de la torre Eiffel, Notredam, el museu d'Orsay i més anecdotes i fricades... gràcies per la lectura!

Fins la propera

Croniques de Paris (part 1)

2009-01-05T12:48:00.001+01:00

Ja de tornada a casa després dels dies intensos de Paris i la casa rural, és hora d'escriure les meves tradicionals cróniques dels viatges...aquest cop CRONIQUES de PARIS (la ciutat de llum).

Sortiem de l'aeroport de Girona amb rayanir a les 7 del mati, això va implicar ser-hi a les 5 i per tant aixecar-se amb els llençols mig enganxats (i recordant-nos que l'esforç valia la pena) a les 3 del matí, l'hora en que es comencen a posar els carrers jajaja.

Després de fer una bona estona de cua, d'enviar a fer punyetes alguna asafata ( es que aguantar borderies a les 5 del mati, doncs que posa de mal humor a qualsevol) i de factura l'equipatge sense problemes... ja erem dalt de l'avió 1h i uns 45 minuts aproximadament i...Paris.

Arribem a Paris al aeroport Charles Bevauis, que cau a 70 km de Paris! res agafem un bus que ens porta directes cap allà a un preu força economic, i ens batem en un duel a mort per conseguir atafarrar-nos al autobus ple de guiris, que es dediquen a insultar en el seu idioma! farta de certs atacs d'una italiana malcarada i amb una mala llet a sobre impressionant per les empentes, surt de la meva boca:

- Escolta'm maca, a mi no m'insultis en italià, perquè si jo mi poso en català... et cagaras les calces! (no es que entengui massa l'italià però hi ha paraules que crec que són universals...)

Després de baixar del autobus agobiant,arribem a la parada de metro-rer , que toc, metro? tren? cap a quina direcció? em de fer transbord? quin merder!

Mirem el mapa de l'indret i del revés! Per fi a l'Hotel, deixem maletes i comença el nostre tour per Paris, el titulem : Paris estres!

Primera parada: L'òpera de Paris, és un edifici espectacular, d'una bellesa increíble tan per fora com per dins, les escalinates d'accès al teatre de marbre blanc, els terres fets amb tessel·les formant uns magnífics mosaics, els detalls del sotre, els llums...malgrat que d'un estil força recarregat, el fan un edifici que val la pena visitar.

Després de l'òpera, un passeig per la plaça on trobem el monument a Napoleo (torre esculpida amb petites imatges en relleu) i l'hotel Ritz ( no era com el nostre, però poc li faltava jajaja).

Arribem fins a la Plaça de la Concordia punt d'inici dels camps Elisis ii............ fins aquí el primer capítol de les cróniques de Paris, ens veiem a la segona entrega amb més sobre la plaça de la concordia, els camps elisis , l'arc de triomf...etc!

Una abraçada

Amb un peu a PARIS!!!

2008-12-26T12:35:00.000+01:00

Ai si, ha arribat per fi el moment i demà marxo cap a Paris. Els que em coneixeu bé sabeu que sóc una apasionada dels viatges, que m'encanta veure món, que és una de les meves passions i que ho disfruto sempre moltissim! Doncs bé el destí d'aquests dies post nadal és PARIS.

La veritat és que aquesta si que és una ciutat, que sempre m'ha fet il·lusió veure, no ho sé, sempre he sentit a dir que és una ciutat màgica i suposo que simplement vull contemplar-la amb els meus propis ulls,per veure si el que m'han dit s'acosta a la realitat o es queda curt, o simplement la supera.

Marxo pocs dies, i se del cert que em quedaran moltes coses per veure...però m'agrada pensar, tenir la idea que sempre i puc tornar perquè encara no n'hauré descobert tots els llocs secrets.

Aquests dies no he estat gairebé, de fet encara tinc el cap ple de coses, de fets, de paraules, que m'han fet força mal...així, que potser aquest viatge serà la clau, per enterrar tots aquests sentiments negatius i començar l'any amb moltes ganes i energia!

Ja us explicaré com ha anat el viatge! un petonas enorme per tots, sobretot per aquelles persones especials, que sempre us preocupeu per mi!

Paraules que fereixen...

2008-12-20T12:30:00.000+01:00

Heu pensat mai quan parlem el mal que poden fer les paraules? i és que les paraules són una arma de doble fil. A vegades són dolces i tendres, ens acompanyen en moments díficils, ens fan somriure, ens fan disfrutar, ens fan compartir, ens fan somiar... a vegades les paraules són un gran tresor!

Però que passa quan les paraules, s'utilitzen en el sentit contrari? que passa quan es fan servir per ferir? per fer sentir malament a la gent? per vejança? per hipocresia? per pressumció? Aleshores les paraules actuen d'una manera molt diferent! ens ataquen, ens colpegen, ens deixen indefensos davant de les agressions de persones, que amb tota la intenció del món o sense voler... ens fereixen.

Doncs si aquests dies he estat víctima de les paraules que fereixen, dels comentaris que dolen, dels atacs amb segones intencionats! i si , se que tan sols són paraules i que sóc capaç d'esquivar-les, de deixar-les enrera...però el cop ja ha fet el seu efecte. I costa tornar a mirar igual...

Us deixo amb una cançó, només amb paraules : More than words

JA no sóc el que era...

2008-12-16T22:27:00.000+01:00

Ais, pobret el meu estimat bloc, que està abandonat de la mà de deu i es que, siguem realistes a vegades no es pot arribar allà on és vol...i per sort o per desgràcia els éssers humans som especialistes en voler fer més coses de les que podem abarcar... i és clar, se'n fan unes en detriment d'unes altres!

Però he decidit que no potser, que cal posar-se les piles amb el meu bloc. Perquè no vull pas que mori en l'oblit així que som-hi! torno a posar el ritme en marxa (suposo que fruit que ja s'acaba el trimestre, i després d'aquesta setmana esgotadora em veure en cor de fer més coses!)

Els temps canvien fins i tot als contes!

2008-12-03T23:42:00.000+01:00

Si, si es que els temps canvien, ho fa la societat, les noves tecnologies, els electrodomèstics, les modes...i doncs perquè no poden canviar els contes?

I es que ni els princeps, ni les princeses són com abans, perquè és clar, ja ho diuen o renovar-se o morir! i sinó mireu aquest poema extret del bloc http://bibliopoemes.blogspot.com/ (bloc que des d'aquí us recomano, sobretot als mestres, perquè en ell hi trobareu infinitat de poemes i recursos literaris per treballar a l'aula o simplement per gaudir-ne amb la lectura!) que ens parla d'una princesa que li dona carbasses a tot un princep blau!

L'Alícia i el príncep

(Júlia Costa)

L’Alícia dormia sota d’una alzina

I el príncep dels somnis la va despertar:

-Vols ser la princesa del palau de vidre,

la reina més bella d’un regne llunyà?

-No vull ser princesa, ni tampoc ser reina,

vull ser àliga blava al cel transparent,

vull ser marinera, al mar dels meus contes,

o cercar planetes al gran firmament.

El príncep dels somnis va fer mitja volta,

I al trot sense pressa pel vell camí ral,

Va tornar al seu regne de palaus de vidre

Amb una carbassa al sarró reial.

Cura de son!

2008-11-30T18:28:00.000+01:00

Dormir, dormir i dormir... aquests últims dies no he fet res més que dormir! del llit al sofà i del sofà al llit. I es que la veritat quan agafes una bona galipandia, refredat, encostipat, grip... bé dieu-n'hi com vulgueu! no hi ha res com els remeis de tota la vida:

Dormir ben tapadeta amb mantetes, una sopa calenta, un bon got de llet bullint abans d'anar a dormir i a cobar el refredat!

Si, si després de passar-me des de dimarts amb tonelades de clinex (he fet un bon gasto per donar suport a la crisi d'algunes indústries paperes!), eferalgant (ai el nostre paracetamol de cada dia),el xarop de la tos (ja que, família la meva veu a patit un procés d'engraviment força agut, i es que la veu de camionero ha tornat a fer acte de presència) i com no el meu estimat Vicks Vaporub (que hagués fet sense ell que ha evitat que m'ofegues per falta de bona oxigenació) ara començo a veure la llum!

Tot i que la meva veu, encara no és la mateixa de sempre, de moment puc confirmar que porto un dia amb els clinex abandonats en un racó! I que després d'haver fet una llarga cura de son, ara ja em sento amb forces de començar a portar el meu ritme normal!

I és que sembla estrany, com encara que no ho volguem acceptar, el millor remei per a un bon refredat es fer bondat, descansar i cuidar-se!

Salut i molta vitamina C!!

Per acomiadar-me us deixo amb una canço de Seal, que després de comprar-me el seu nou CD s'ha convertit en un habitual per acompanyar el meu dia a dia!

ni desapareguda, ni amb el bloc abandonat...simplement amb KAO per encostipat!

2008-11-26T21:04:00.000+01:00

Si família, hem resistit fins ara però per fi els virus han guanyat la batalla! em declaro KAO per procès víric hivernal (és a dir encostipat) i per a no contagiar a ningú deixo el bloc en quarentena! Sento no fer un escrit més llarg, però entre mocs, clinecs, tos, llàgrimes als ulls, mal de gola, esternuts, el cap ennubolat i xafament generalitzat no dono per més!

Porto un parell de dies aguantat el tipus i estic baldada anar a treballar amb aquests símptomes és esgotador!

Cuideu-vos! i ànims amb la lluita contra els virus!

No us faig ni petons ni abraçades a veure si us encomanaré!

Fer les coses a mà?

2008-11-18T22:13:00.000+01:00

Ja se sap que amb això de les manualitats hi ha qui té molta traça i de qualsevol cosa en sap fer un objecte especial, i qui, malgrat l'esforç, la bona intenció i la voluntat acaba fent una col·lecció d'intents de projectes!
Jo se'ns dubte em definiria com a pertanyen al segon grup, i és que tot i que m'agraden les manualitats, i que en el meu cap les idees i els objectes cobren vida... sovint a l'hora de dur-les a terme el resultat no s'assembla gaire a la imatge mental que m'havia creat.

Vaig tenir una temporada que vaig deixar una mica de banda les manualitats i em vaig decantar per comprar les coses fetes i acabades, crear més aviat poc (a nivell de manualitats) i no dedicar gaire estona a barallar-me en intentar fer un objecte amb les meves propies mans. Però últimament, digueu-n'hi inspiració, digueu-n'hi creativitat, digueu-'hi ganes... He tornat agafar el gust per elaborar les coses amb les meves propies mans, per personalitzar els objectes i per intentar fer-los únics i especials.

I és que es clar, les coses fetes per un mateix, potser no són les més maques del món, n'hi potser les més ben fetes...però això si, penso que tenen molt més valor, si més no, per l'esforç i el temps dedicat! El resultat ja seria un altre tema! Encara que si un mateix es sent satisfet, ja no es pot demanar més!

Per acomiadar-me us deixo amb una cançó de la Carrau.

Renovar-se o morir...

2008-11-08T09:44:00.003+01:00

I es que família, això avui va de renovar-se, de modernitzar-se, de incloure les noves tecnologies en el nostre dia a dia, i es que com diu la dita renovar-se o morir !

Mireu sinó aquests refranys que he llegit al blog Conocimientos web. Són adaptacions de refranys ben coneguts aplicats a la informàtica i el ciberespai. Tenen en comú amb les dites populars tot el seu enginy. Els temps canvien i els refranys s'adapten:

1.- No hay mail que por Internet no venga

2.- No por mucho megaRAM carga Windows más temprano

3.- Geek que ladra no programa

4.- Cuando el río suena es porque los bloggers postean

5.- Mas vale post en blog que cientos de spam

6.- Amigo desaparecido, te tiene no admitido

7.- A programa pirateado no le funcionan los pluggins

8.- Amigo que un .exe te adjunta, mala junta

9.- Historial ayer borrado, anteayer hubo pecado

10.- Esposa con blog no hace la comida

11.- La esposa en el Chat, el marido en PizzaHut

12.- Chatea a diario con menores, y usarás emoticones

13.- Tarde o temprano, el último comentario es spam

14.- Tanto va el webmaster a la fuente, que al final Verdana

15.- A programa pirateado no se le miran las fuentes

16.- Mas vale post publicado que cientos preparados

17.- El que mucho postea poco investiga

18.- No postees mañana lo que puedes publicar hoy

19.- A contactos necios, estado: No Admitido

20.- Al idiota, bloc de notas.

Tot i així dieu-me sentimental, crec que els refranys i dites populars de tota la vida mai moriran, ja que formen part del nostre bagatge cultural, de les nostres arrels. Això si, qui sap si d'aquí uns anys aquests seran els refranys que més es sentiran a dir... I passaran de simples anecdotes a ser també part del nostre dia a dia.

Per acomiadar-me us deixo amb una canço d'Eric Clapton (alias mano lenta, pel seu virtuosisme tocant la guitarra)amb un tema que es diu Change de world.

L'elefant encadenat

2008-11-04T18:08:00.000+01:00

Pel meu aniversari les companyes de psicopedagogia em van regalar un conte. Us han regalat mai un conte?comprar contes per a infants sovint és una cosa habitual,però comprar-ne per a grans, ja es ben diferent. No és un regal que s'acostumi a fer i suposo que és perquè en sembla que els grans no som capaços de valorar a vegades el que ens cau a les mans.

Per demostrar que els contes no tenen edat, us poso unes imatges d'aquest conte tan especial, que és molt més del que pugui semblar. Es diu: "l'elefant encadenat" és de l'autor Jorge Bucay amb il·lustracions de Gusti.

Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant que, com més tard vaig saber, era també l'animal preferit pels altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una mida i una força descomunals... Però, després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre estava lligat en una petita estaca clavada a terra amb una cadena que immobilitzava una de les seves potes.

Però resulta que l'estaca era un minúscul tros de fusta que només estava enterrat uns centímetres a terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava evident que un animal que amb la seva força era capaç d'arrencar un arbre de soca-rel, s'havia de poder alliberar amb facilitat de l'estaca i fugir.

El misteri continuava semblant-me evident.Què el subjectava doncs?Per què no fugia?

Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels més grans. Llavors vaig preguntar a un mestre, un pare o un oncle, pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: "Si està ensinistrat, per què l'encadenen?"

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb d'altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:

L'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar el petit elefant, indefens, subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, l'elefantet va empènyer, va tirar i va suar, intentant deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa forta per a ell.

Vaig imaginar que s'adormia esgotat i que, l'endemà, ho tornava a intentar, i un altre dia, i un altre, i un altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s'escapa perquè, pobre, creu que no pot.Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.I el pitjor de tot és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.

Mai, mai ha intentat tornar a posar a prova la seva força...

Jorge Bucay (il·lustracions de Gusti http://gustillimpi.blogspot.com/2007/06/el-elefante-encadenado.htmli>)

Què me'n diueu del conte? sovint nosaltres deixem de fer moltes coses, perquè com l'elefantet encadenat, ho hem provat tot i no ens en hem sortit... qui sap potser val la pena tornar-ho a intentar, no?

pd:Gràcies pel regal Noies i noi. Petonets

La senzillesa de les coses...

2008-10-31T20:42:00.000+01:00

A vegades ens compliquem la vida de mala manera intentant buscar la sofisticació en les coses, les més altes prestacions, el més ampli ventall de ventatges quan en realitat, sovint les coses més senzilles, poden resultar les més efectives i útils.

Us preguntareu perquè ve aquest elogi a les coses senzilles de cop i volta...doncs bé, no parem de veure com la nostra societat bombardeja als infants i als adults amb infinitat de productes, que segons els anuncis ens faran la vida més fàcil, ens faran més feliços, aconseguirant que passem estones d'oci més divertides...etc

I els nens sovint sota aquesta gran influència que són els anuncis,no paren de demanar joguines cada cop més sofisticades, amb piles, amb mandos, vídeoconsoles, que fan de tot i més (pipi, caca, que creixen, que caminen...en definitiva que imiten la realitat). Cada vegada hi ha la idea més extesa, que els nens només es saben divertir amb mil aparells, que els pares i familiars accedim a comprar-los, i que sovint són de pressupost força elevat.

Doncs NO, avui ha quedat desmostrat que els nens són capaços de divertir-se amb qualsevol cosa. I és que aquesta tarda per a celebrar la festa de la castanyada a l'escola, hem fet jocs al pati i la cursa de sacs ha estat un d'ells. De veritat no us podeu imaginar fins a quin punt s'han divertit, s'han fet un fart de saltar, han cridat per animar-se entre els companys, han caigut, s'han fet un fart de riure...

I es que per jugar, tan sols cal la imaginació...o no recordeu haver jugat de petits amb una simple capsa de sabates?

Per despedir-me i desitjar-vos bona castanyada a tots us deixo amb somnis "dreams " de The Corrs

object width="425" height="344"><

Només paraules ja fa un any!

2008-10-25T09:52:00.000+02:00

Com passa el temps... ara fa un any neixia el bloc de només paraules, encara a hores d'ara no tinc clar quina és la seva finalitat, ni que hi fa a la blogosfera. Recordo que el vaig presentar dient:
"Des de fa un temps que em rondava la idea de crear un bloc no se ben bé amb quina finalitat comunicar-me amb vosaltres, divagar, potser fer monolegs sino ho llegeix ningú... no se el fet és que em venia de gust."·

I és que com el seu nom indica només són paraules, paraules que a vegades han parlat: de viatges, de somnis, d'il·lusions, de pors, de nervis, de tristeses, de desitjos, d'alegries, de meres observacions de la realitat, de reflexions sobre el nostre entorn, d'aventures i de desventures, de moments seriosos, de moments divertits, de frikades, d'anades de la bola, de cançons, de cinema, dels amics...

Paraules senzilles, a vegades enrebessades, paraules enutjades, paraules tranquil·les, paraules complicades, d'altres dolces i tendres. Paraules en definitiva amb les que he intentar plasmar el que passa al meu petit món.

Paraules, que ara us agraeixen la vostra lectura, que us feliciten per la paciència algunes vegades, pel bon humor en altres, per els consells, per els comentaris....

Gràcies a tots vosaltres NOMÉS PARAULES avui fa un any! espero l'any que ve continuar escrivint paraules, única i exclusivament paraules.

Una abraçada

Un poema per pensar...

2008-10-21T17:51:00.000+02:00

Avui només us vull posar un poema preciós, que m'ha fet pensar molt...perquè si en teniu ganes, aneu més enllà i doneu sentit a aquestes paraules...

Us animeu a pensar?

RUDYARD KIPLING

[Si]

Si pots veure destruïda l’obra de la teva vida,

perdre, per un instant, tot allò que has guanyat

i ofegant fins els gemecs de l’ànima adolorida,

sense queixar-te, tornar-la a començar.

Si pots estimar sense embogir d’amor

i sense endurir la veu, aconsegueixes ser fort.

Si odiant els que t’odien aconsegueixes tu no odiar

i pots, sense odiar-los, defensar-te i lluitar.

Si pots mantenir el teu cap dret

mentre al teu entorn tots l’han d’abaixar

i veient la mentida guanyen els cors

t’enrajoles l’ànima i mai més enganyes.

Si aconsegueixes ser digne sense deixar de ser franc,

i pots parlar amb monarques sense sentir vanitat.

Si observes i medites

sense arribar a escèptic o destructor,

i somniant evites veure’t convertit

en un vulgar somniador.

Si tot pensant arribes a savi

sense ser un moralista ni perdre la fe,

i saps ser valent i prudent a la vegada

però mai un temerari sense por.

Si derrotat comences i vencedor acabes

i ambdues coses acceptes sabent que són falses

amb el mateix somriure i mateix menyspreu,

llavors els reis, els déus, la sort i la victòria

hauràs per sempre vençut,

i valdràs més del que valen el poder i la glòria

perquè seràs PERSONA

Què me'n dieu? i és que en el fons tot el que ens passa és perquè som simplement persones!

Una abraçada

Envellir... o rejuvenir?

2008-10-15T20:52:00.001+02:00

L'altre dia prenent alguna cosa en una cafeteria de Reus, fent una mica de parada després d'una tarda d'encarrecs d'aquí cap allà.

Estava sentada al costat d'un grup de dones d'edat madura avançada (bé ,que ja feia uns anys que estaven jubilades, vaja!) i em vaig quedar una estona mirant la dinàmica que portaven.

Estaven assegudes, unes 8, al voltant de dues taules quadrades d'aquestes de bar, prenent un cafetó amb unes pastetes i comentant la jugada.

Totes ben arreglades, la veritat és que feien molt de goig; parlant dels plans de la setmana i quedant per anar a dinar i per celebrar no se quines coses...

I no vaig poder evitar esbossar un lleu somriure i és que...qui diu que envellir-se vol dir deixar de fer coses? us ben asseguro que en aquella taula del meu costat s'hi planificaven activitats, sopars, cinemes, sortides...com quan nosaltres ens trobem i comencem a dir: hem de quedar per fer això, o ens hem de veure per fer allò...

I és que penso que això de l'edat, és molt relatiu, a la manera de ser de cadascú. La filosofia de vida que adoptem o en la que creiem ens pot fer veure el món com un ventall obert de possibilitats o com un món ple de portes tancades.

Per tant fer-se gran vol dir envellir o rejuvenir? cal que cadascú en faci la seva propia reflexió i que adopti el punt de vista que més li agradi...

Jo em decanto per pensar que podrem continuar fent infinitat de coses o potser fins i tot més!

Bé per desperdir-me us deixo amb everything de Michael Buble.

Pau... perquè si!

2008-10-07T17:44:00.000+02:00

Tot i que he de reconèixer que no sóc fan dels pets, ni mai ho he estat. Aquesta és una cançó que m'agrada i que simplement avui em venia de gust de posar al bloc!

Perquè a vegades l'esperit de lluita tots els necessitem, i no hem de renunciar , ni resignar-nos!

Perquè la lletra diu molt:

Pau treballa i estudia,

repassa apunts de llibres

sota el taulell mig d’amagat,

d’una petita oficina

on es guanya la vida,

amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera

amb dos companys de feina

i un marroquí mig il•legal.

I a l’habitació somia

amb una gironina

que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,

quan veu molt molesta,

a les cambreres dels locals.

Però al mateix temps es mou,

vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,

Pau té clar que no vol renunciar,

Pau no espera resignat al terra,

Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia,

de la pornografia,

n’escapa del món neo-liberal.

Pau hi ha cops que no s’espera

que sap que no hi ha enrere,

en un combat tan desigual.

Pau s’escapa heroic,

però té vocació,

de ser carn de ¿??¿,

però per a dormir tranquil

a de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,

Pau té clar que no vol renunciar,

Pau no espera resignat al terra,

Pau demà tornarà a començar.

Pau no espera des de la trinxera,

Pau té clar que no vol renunciar,

Pau no espera resignat al terra,

Pau demà tornarà a començar

Què hi tenim al cap?

2008-10-01T19:32:00.004+02:00

Què hi tenim al cap?

A priori aquesta és una bona pregunta, evidenment amb múltiples respostes depenent : del moment, de l'estat anímic, de l'hora, de les nostres sensacions, de les emocions, dels setiments, dels dubtes, de la feina, dels problemes...etc

I tenim tantes coses al cap que a vegades, només ho podriem resumir en un bon garbuig o collage de pensaments.

Doncs bé noies i nois, avui amb els meus alumnes hem descobert què tenim al cap! gràcies ha aquest conte: Imagina de Norman Messenger

I és que aquest és un conte que parla de la imaginació i planteja qüestions com per exemple:

imagina que passaria si les rodes de les bicicletes fossin quadrades
imagina que passaria si no tinguessis boca
Imagina que passaria si tinguessim una maleta sense nança

A simple vista, semblen ximpleries,però que amb els nens donen per treballar moltes coses, per exemple el tema de la comunicació si no tinguessim boca.com ho fariem? com ens sentiriem?...

A més d'això surten imatges de paisatges on han de buscar personatges de contes com ara els gegants i per tant han d'anar més enllà d'allò que els sentits ens diuen, han d'utilitza la imaginació amb tota la seva força. I és clar surten imatges d'aquestes que amaguen l'interior de les coses i que quan obrim ens sorpren, com la que ens ha donat a treballar què hi tenim al cap!

Aquesta imatge a priori d'una senyora amb un barret, ens ha portat a treballar moltes coses, entre elles, que hi tenim cadascú de nosaltres al cap!

En fer els dibuixos realment han sortit coses molt especials, divertides i sorprenents:

-Els més materials, aquells que tenen al cap tresors, monedes, diners, collarets...

-Els més sentimentals, que hi han dibuixat petons, abraçades, amor, sentiments...etc

-Els més pràctics els que han guardat estris per a l'escola: llapis , llibres...etc

- Els somiadors, que hi tenen estels, planetes, llunes..

-Els de la gana que ja hi tenien el berenar, pa amb nocilla, festucs, un suc...etc

I és que, és clar cadascun de nosaltres hi té infinitat de coses al cap. La diferència entre nosaltres i els nens es que ells són capaços de pensar-hi i d'organitzar-s'ho amb les seves reflexions i nosaltres a vegades, no sabem ni per on començar!

La senyoreta també a fet el seu propi dibuix,amb les seves habilitats pictoriques especials, jaja, i hi ha posat moltes coses,potser algun dia us les ensenyaré... quan estiguin més ordenades.

Ara bé la pregunta és:que hi posarieu vosaltres? dedique-hi un moment val la pena!

Per pensar, una canço de Craig David: Unbelieable

Un passeig pels núvols...

2008-09-28T20:36:00.001+02:00

Un passeig pels núvols... a qui no li agradaria passejar per aquests elements que ens omplen el cel de figures, de formes, que ens evoquen a imaginar, a crear personatges i paisatges únics en un fons d'un blau intens?

I és que sovint sentim l'expressió "estas als núvols"quan estas una mica distret o no prestes la suficient atenció a allò que t'estant dient. I, és que, si SI SI, estem als núvols de tant en tant. Necessitem estar-hi per simplement deixar volar la nostra imaginació, descansar, no pensar... simplement observar i deixar-se endur.
Doncs avui simplement estic als núvols, perquè m'han agafat ganes d'estirar-me mirant el cel i de deixar a la meva imaginació les portes obertes per veure en que s'inspira, que crea, que somia...

Un passeig pels núvols pot ser una bona manera de començar la setmana! I de fet crec que ho és. Així que us proposo un passeig pel cel i els seus habitants en aquest vídeo...

Bona passejada!

Va de colors...

2008-09-24T20:36:00.003+02:00

Colors... No us ha passat mai a l'hora de comprar-vos alguna peça de roba o de calçat, en el moment de pintar una paret, quan escollim un objecte de decoració... etc

que hi ha colors que a simple vista us criden l'atenció, us encanten,realment us agraden i per tant us impulsen a la compra... i en canvi d'altres que simplement amb una visió superficial ja descarteu?

Doncs a mi em passa en especial amb un color que quan el veig en objectes de regal, roba, complements, parets... etc em provoca adversió. El ROSA!

No hi puc fer més... no tinc res en contra d'aquest color, ni en que la gent se'l posi o fins i tot li pugui agradar...però jo... no puc! no puc ni veure'l. No se per mi significa masses coses que no van amb mi, ni amb la meva manera de ser!

Però és clar reflexione-m'hi, si tots els colors tenen el seu significat potser el rosa, no és el pitjor. Anem a veure que diuen que signifiquen...

El BLANC, Significa: puresa, innocència i optimisme. Serveix per: purificar la ment.

El GRIS, Significa: estabilitat. Serveix per: inspira la creativitat, simbolitza l’èxit.

El GROC, significa: intel·ligència, precaució i innovació. Serveix per: Ajuda l’estimulació mental, i aclareix una ment confosa.

L’OR, Significa: Fortalesa. Serveix per: enfortir el cos i l’ànima.

El TARONJA, Significa: Energia. Serveix per: Augmentar la immunitat i la potència.

El VERMELL, Significa: energia, vitalitat, poder, força, passió, valor, agressivitat, impuls. Serveix per: intensificar el metabolisme del cos amb efervescència i passió, i ajuda a superar una depressió.

El MORAT, significa: serenitat. Serveix per: superar problemes mentals i els nervis.

El BLAU CEL, significa: veritat, serenitat, harmonia, fidelitat, responsabilitat, sinceritat. Serveix per: tranquil·litzar la ment, dissipar temors.

El BLAU FOSC, significa: veritat, coneixement, integritat i serietat. Serveix per: Ajuda a trobar el Jo espiritual.

El VERD, Significa: esperança, creixement, natura, salut, frescor. Serveix per: equilibrar emocions, revitalitzar l’esperit, estimular, estabilitzar.

El NEGRE, significa: Elegància, silenci, poder. Serveix per_: pau, silenci.

Jo se'ns dubte em quedo amb el blau...tot i que com ja sabeu no faig mai fastics als colors (això si, descartats els fluorescents o molt cridaners)... bé de moment només tinc repelència al rosa...però mai es pot dir que d'aquesta aigua no en veure!

I vosaltres? quin és el vostre color preferit? i el repelent?

Per acabar us deixo amb un vídeo de colors "True colors" de Phil Collins.

El poder de la "caixa tonta"!

2008-09-20T11:56:00.000+02:00

Hi ha vegades que les imatges valen més que mil paraules! us recomano que mireu aquest curt d'animació sobre la nostra caixa tonta, la tele, aquell aparell que gairebé en totes les cases podem trobar encés en alguna hora del dia...

La televisió, font de valors i de contravalors a la vegada...Eina d'aprenentatge útil o totalment inútil depen de l'ús que volguem donar-li!... font d'entreteniment i d'avorriment... proporcionadora de programes d'interès i de teleescombraries, del tot per l'audiència.... se'n podrien dir tantes coses, bones i dolentes, a favor i en contra...

I és que en el fons tan sols és un aparell més que utilitzem en la nostra vida diària, depén de nosaltres que en volguem fer!

El meu meme de la FELICITAT

2008-09-11T11:02:00.003+02:00

Fa temps la rosa em va enviar un meme de la felicitat, i ara no fa massa dies també ho va fer la Jordina. Tot i que reconec que això de les cadenes tan si són virtuals, com no, no es van fer massa per mi! m'ha costat força decidir-me en si fer-la o no, però mira aquesta he decidit continuar-la; ja que representa per mi una satisfacció haver estat inclosa entre les sis persones mereixedores d'aquest meme, i crec que hi ha gent aquí sens dubte li vull oferir... ja que per mi són molt importants.

En que consisteix el meme?

El meme és una imatge que a nosaltres ens evoqui a la felicitat i que un cop continuada la cadena al vostre bloc, la podeu copiar i enganxar (com jo he fet amb els memes de la Rosa i la Jordina respectivament)

Què he de fer per continuar el meme?

1- Escriure sis coses sense importància que ens facin feliços.

2- Enllaçar amb la persona que ens ha triat.

3- Escriure les cinc normes aquestes al bloc.

4- Escollir sis persones que es creguin mereixedores de seguir amb el repte i exposar quins són els motius que l'han dut a guanyar-lo.

5- Avisar a aquestes persones i deixar-los un comentari al seu bloc.

Un cop avisats de les normes, ara us escric les sis coses insignificants que em fan feliç en la meva vida diària.

*Compartir les hores amb les persones que m'estimo (familia i amics...etc) sense adonar-me del pas de les hores.
* Contemplar el paisatge que m'envolta i redescubrir-hi sempre alguna cosa nova, que em faci embadalir i sentir-me viva.
*Rebre o donar una abraçada sincera.

*Viatjar i veure món, deixant-me portar per l'essència de cada indret. Sempre amb bona companyia

* Veure al meu voltant somriures; i riure de qualsevol cosa, de tot i de res, simplement somriure.

*Escoltar una cançó que em faci recordar tot de coses, que m'han passat i que he compartit amb la gent que m'estimo.

Suposo que podria escriure mil coses més, però com que m'he de limitar tan sols a 6 coses que em facin feliç, he escollit aquestes. Realment crec, però ,que sovint en aquest bloc, parlo de coses que em fan feliç.
Ara passo a relacionar les sis persones del meu entorn que crec que mereixen aquesta distinció:

L'Elecció realment ha estat molt díficil, i és clar han quedat fora moltes persones que no tenen bloc, i que per tant ja no entren dins aquesta cadena, per això en primer lloc vull fer una menció especial, a algú que no continuarà la cadena, però que se'ns dubte mereix aquesta distinció!

Menció especial: a l'Abel que comparteix el seu camí al meu costat, amb qui cada dia puc compartir coses que em fan realment feliç. Gràcies per tot plegat.

Ara ja, si que passo a explicar les persones aquí atorgo aquesta menció:

A la Eli, perquè la seva amistat, les seves paraules i el seu suport sempre m'acompanyen.Perquè sempre puc comptar amb ella i juntes anem creixent i fent camí.Perquè realment xati et mereixes tota la felicitat del món!

A l'Àlex,perquè al seu costat les hores sempre són curtes i perquè la seva sinceritat i suport són un puntal per mi.Perquè t'has convertit en un gran amic... ho saps no?

A la Neus,perquè en ella he trobat la germana gran que no he tingut. Perquè els seus consells, la seva sinceritat, i la seva complicitat m'han fet crèixer com a persona. Felicitats!

Al Rúben, perquè fa anys que compartim junts els nostres camins, i la seva amistat,els seus somriures i la seva manera de ser m'aporten cada dia quelcom nou i especial!

A l'Anna, companya infatigable de viatges, . Perquè les seves paraules i la seva manera de ser i de veure el món sempre em permeten veure les coses d'una manera diferent, aprendre i crèixer!

A la Jordina(la meva petonet de gessamí, perquè en tu he trobat molt més que ...) i la Rosa, perquè la vostra energia, interés per les coses i les il·lusions i somnis que respireu... em fan pensar que la vida pot ser millor!

Bé se, que em deixo gent, però les condicions del meme són aquestes!

Gràcies per formar part del meu petit món!

Un petó a tots i una abraçada gegant!

De vegades...

2008-09-06T21:55:00.004+02:00

Avui fent una volta per la secció infantil de l'Abacus (que aquests dies de setembre hi faig més d'una visita preparant el curs) a la part dels llibres i contes, he descobert un conte preciós de Emma Dodd : "De vegades...".

És un conte que encara que senzill, amb tan sols una línia en cada pàgina i uns dibuixos no gaire elaborats,però molt visuals... és capaç de transmetre que malgrat que a vegades actuem de maneres diferents i fins i tot oposades... les persones que ens importen ens estimen tal com som i es mantenen al nostre costat .

Potser us semblarà una tonteria però m'ha semblat un conte ideal per treballar amb els nens i m'ha inspirat aquest post i és que com diu la història...

DE VEGADES...

De vegades riem per no res o plorem per tot.

De vegades cridem per rucades i d'altres no fem sentir la nostra veu per coses importants.

De vegades pensem que no cal somiar i d'altres ens deixem endur per les nostres il·lusions

De vegades veiem les coses molt negres i d'altres tot ens sembla de color de rosa

De vegades ho volem tot i d'altres ens conformem amb no res

De vegades observem tot el que hi ha al nostre entorn i d'altres ens neguem a obrir els ulls

De vegades no tenim temps de fer res i d'altres el perdem en qualsevol cosa

I és que la nostra vida està plena de "de vegades..." i sembla estrany que això ens ho hagi de recordar un conte per nens i és que ...

De vegades oblidem la senzillesa de les petites coses! (així que, per acabar... escolteu aquesta cançó senzilla, però qui sap potser a vegades...)

Una imatge que em va captivar!

2008-09-01T20:18:00.003+02:00

Després d'estar una bona estona pensant l'enfocament d'aquest post, batallant mentalment amb possibles hipotesis, i hipotètics escrits... he decidit que a vegades una imatge val més que mil paraules!

Fa temps potser un mes, o mes i mig aproximadament, vaig fer aquesta fotografia d'un grafitti de Reus pintat a la zona blava (de l'antiga casa del pantalon a la Riera Miró). La veritat és que els grafittis sempre m'han agradat i sovint quan passem per Reus m'agrada parar-me a admirar el que per mi, tot i no estar posades en una tela, ni dur un luxós marc són autèntiques obres d'art.

A vegades són simples escrits, altres imatges sorprenents, altres imatges que t'impacten i en aquest cas és una imatge que em va captivar! d'aquelles que tan sols amb mirar-la et transmeten una màgia especial i única... díficil de descriure amb paraules.

Doneu-hi un cop d'ull i us proposo un repte: serieu capaços de descriure que us aporta aquesta imatge? espero la vostra visió particular!

Una abraçada

Objectius de final d'estiu...

2008-08-29T09:09:00.000+02:00

Bé ja s'acaba l'estiu!... i com si es tractes de principis d'any m'he marcat una sèrie d'objectius a aconseguir durant els propers mesos!
Sóc realista i sé que proposar-se una cosa no vol dir sempre arribar a fer-la, i crec que tots, de ben segur podriem fer una bona llista de proposits que ens em fet a principis de cada any, i que és clar, ens seguim fent perquè encara no hem complert!

Però he estat pensant i he tingut unes quantes idees, objectius, principis vitals...etc que vull començar a aconseguir, i què almenys això intentaré!

En primer lloc he pensat de deixar-ne cosntància al bloc, de tot allò que pretenc aconseguir...però se que alguns d'aquests objectius potser es perdran pel camí... així que de moment he decidit simplement intentar-los dur a terme, i si ho aconsegueixo de ben segur que us informaré dels meus progressos!

De moment només espero que la força de voluntat i les ganes no es marceixin durant el trajecte, i que els objectius de la meva filosofia de vida,es puguin mantenir!

Ja us informaré...perquè somiar i tenir ganes d'avançar, crec que és una bona manera de creixer interiorment!

Una abraçada a tots!

TURQUIA capitol 4: La Capadocia i Istambul

2008-08-28T10:00:00.000+02:00

La Capadocia i Istambul
(Capadocia, Ankara, el llac salat i Istambul)

Bé definitivament aquest és l'últim post sobre les cróniques a turquia i les nostres aventures i desventures en aquest país... es possible que en faci un d'especial explicant curiositats, anècdotes i dades divertides, però bé pel que fa a l'explicació de la nostra ruta i tot el que hi vam veure i trobar de paisatges, ciutats, excavacions arqueològiques... aquest si que és ben bé l'últim!

Comencem la nostra ruta a la Vall de Uçhisar (dins del territori anomenat Capadocia), allí vam visitar el museu a l'aire lliure de Göreme amb les seves esglèsies rupestres excavades a la roca i decorades amb frescos.

La veritat és que fer una descripció dels diferents indrets i valls de la Capadocia és una mica complicat, ja que realment són d'una bellesa tan especial, tan única, tan màgica que costa descriure-ho! Crec que sens dubte les valls de la capadocia és un dels indrets que no us podeu perdre si aneu mai a Turquia...a nosaltres ens van captivar. Així que us posaré unes quantes imatges perquè us en pogueu fer una idea! Ja em direu que us sembla?

La zona de la Capadocia es coneguda pels seus dos tipus de formacions naturals en les roques, provocades per l'erosió del vent i l'aigua: "las chimeneas de las hadas" i las "setas" (per la forma que tenen)... us ho recorden a vosaltres?

En algunes d'aquestes formacions rocoses s'hi habitava durant l'època prehistòrica i eren utilitzades com a cases. En la nostra estada a la Capadocia vam visitar una casa excava dins d'una d'aquestes formacions, en la què encara hi viuen. Llàstima que per aquí no n'hi hagin perquè sinó al preu que estan les hipoteques, podria ser una bona opció!jaja

A més a més de veure paisatges increíbles, sorprenents i realment diferents als que podem trobar per aquí, a la Capadocia també vam poder visitar un taller d'Alfombres (aixó si, no en vam comprar cap! primer perquè el preu no ens va convencer gaire, i després perquè per tenir alfombres és interessant tenit una casa on posar-les no?), i un taller de joieria artesana (per cert, la pedra típica de turquia és la turquesa...si és que el nom ja ho diu!)de treballs fets amb espuma de mar.

Carretera i manta i cap a Ankara (la capital de Turquia), aixó si de camí parada tècnica per estirar les cames i fer cua al lavabo (jaja cada vegada que paravem és feien unes cues al lavabo impressionants, jaja la gent ja baixava corrent del bus per poder arribar dels primers al WC). Aquesta vegada la parada tècnica va ser al llac salat (gran llac d'aigua salada que a l'estiu s'asseca parcialment i d'on aprofiten per treure sal per a ús domèstic). Prenem alguna cosa i au... més quilometres!

Arribem a Ankara! de la capital de Turquia poca cosa a dir, és com qualsevol capital europea: molta gent per tot arreu, molt de transit, ple de locals comercials, centre polític amb les embaixades, la residència del primer ministre... res que en destaqui especialment, la veritat, no em va entusiasmar especialment!

Aquí només vam visitar el museu de les civilitzacions de Anatolia. Un museu arqueòlogic amb restes tretes de les excavacions força interessants. Tinc força fotos a posar de dins el museu, però crec que no val la pena, perquè no és res que no hagueu pogut veure en un altre museu arqueològic de per aquí! Així que... tornem a pujar al autobus i ara si que arribem a Istambul!

A Istambul, es va acabar la ruta, i vam anar per lliure (després d'uns dies a toc de pito) també va bé anar a la nostra... això si vam tenir dos guies molt ben preparats : L'Isabel i L'Albert (gràcies a ells vam veure moltissimes coses, que desconeixiem i ens ho vam passar extraordinariament bé, fent-nos un fart de riure, xerrant, comentat la jugada, això si fent els turistes pel món!).

Istambul és una ciutat increíble que sap combinar a la perfecció la part moderna i el seu nucli més antic. Les dues Mesquites més importants Santa Sofia i la Mesquita blava (de ben segur que us sonen alguns d'història de l'art) són impressionantes és que no en tinc paraules per descriure-les...millor mireu alguna imatge...

El palau Topkapi (antiga residència del Sultà i les seves cuncubines), també és un lloc sorprenent, d'unes dimensions espectaculars, amb infinitat d'ales, passadissos, jardins, espais tancats per veure... els detalls de les portes, dels terres, l'enrajolat de les parets, els vitralls, les baranes... és tot tan maco, que per moltes fotografies que pegi, em semblarà que encara no n'heu vist res! Així que només us poso una fotografia de la porta d'accès i de la biblioteca del sultà...i... les altres ja us les ensenyaré en directe!

La Basílica de la cisterna (antiga esglèsia soterrada, i inundada d'aigua), el fet d'estar sota terra en un entorn molt fosc, la il·luminació dels focus i el reflex amb l'aigua la fan un lloc ben especial. En ella podem trobar dos pedres enormes que representen el cap de la medusa, i una columna amb una mena d'espirals on diuen que la gent demanen trobar una parella nova.

Al casc antic també trobem el gran Bazar i el Bazar de les especies, llocs de pas segur per a tot turista a Istambul, plens de botiguetes i de venedors que se les saben totes (fins i tot escoltes frases en català: salut i força al canut!Visca el Barça... en castellà: Teruel existe!, Baila chiki-chiki...etc), això si rebaixar és una llei, una norma, sinó estafada al canto!

Creuem l'estret del Bosfor, i passem a la part nova d'Istambul (més semblan a un Barcelona). Carrers kilomètrics amb botigues i més botigues (Benetton, Zara, Levis, Lacoste...). El centre neuràlgic la plaça Taxim on s'uneixen de manera concentrica els carrers comercials dels voltants!. Caminem quilometre i mig, entre mig de les aglomeracions de gent, per arribar a la Torre Galata,on des de d'alt de tot tenim una vista panoramica de 360º sobre tota la ciutat!

A la posta de sol cap al Cafè Pierre Lautin, on és diu que es veu una posta de sol increíble amb la panoràmica de tota la ciutat! La veritat és que la vista és increíble, tot i que la posta de sol no es veu, ja que queda tapada per una muntanya...allí el que segur que es deu veure bé és la sortida del sol (però francament, després de l'odissea que vam passar per arribar i per tornar amb taxista aficionat al fenerbache de l'Aragones inclos, jajaj no hi havia humor per tornar-hi a les 6 del matí!).

El nostre últim dia a Istambul, creuer per l'estret del Bosfor (relaxant i amb vistes increíbles de les dues ribes de la ciutat). Parada en una illa, i pujada pel dret i na fent a dalt de tot a veure un castell amb les vistes de tot l'estret (bonic i impressionant, però cansat, de veritat) i tornada. Compres compulsives, regateig esgotador, enrabiades per la presa de pèl...sopar de kebab i... tornada a casa!

I SÍ! Definitivament si! aquest ha estat l'últim capitol de les nostres cróniques de les aventures i desventures per Turquia.

Gràcies als que ens heu anat seguint, per la constància, l'interès i la paciència!

Em reservo encara una edició especial amb anecdotes i amb frikades... probablement demà si la inspiració acompanya, i ja tancarem el diari de les nostres croniques turques! Això si us puc assegurar que aquest "special edition for frikkies" serà d'allò més sorprenent!

Una abraçada!

TURQUIA Capitol 3: La regió del mar Mediterrani

2008-08-25T12:27:00.023+02:00

La Regió del mar Mediterrani
(Antalya, Aspendos, Phaselis, Konya i Uçhisar)

Bé ja teniu aquí la tercera entrega de les nostres aventures i desventures per Turquia. Ja se que s'ha fet esperar una mica...

El nostre capitol comença a la ciutat de Antalya (ciutat de costa molt poblada i turística a l'estil de Salou o Cambrils).Aquí vam visitar l'excavació arqueològica de la ciutat d'Aspendos i el seu excepcional teatre (com us havia comentat en anteriors captiols, els teatres van ser una constant en gairebé totes les visites). Jo diria que el d'Aspendos és el teatre millor conservat de tots els que vam veure, ja que manté intacta tota la graderia i els accesos, aíxí com la paret que cobria el fons dels escenaris.Sembla ben bé que per ell no hagin passat els segles!

A la tarda vam visitar una altra ciutat romana, però la veritat és que en tinc una record una mica difuminat, aquest va ser el dia que va fer més calor 45º amb la humitat que fa per aquí, doncs imagineu-vos quina calitja! Així que vam fer una visita llampec i de seguida vam anar a buscar l'ombra i una beguda fresqueta al xiringuito de l'excavació (en totes les excavacions hi havia petits bars amb una mica de terrasseta per prendre alguna cosa i comprar records i postals)

A la nit d'arribada a l'hotel i després d'haver sopat, una volta pel poble d'Antalya, i parada a un bar amb terrasseta a la vora del mar: unes quantes tasses de te, un bon narghile (pipa de tabac, en el nostre cas amb gust de poma) i unes horetes de fer-la petar en grup. Us poso la foto de tot un expert en l'art de la pipa d'aigua!

Continuem la ruta, avui és el nostre primer dia lliure i decidim fer una sortida per visitar les restes de la ciutat de Phaselis (antiga ciutat costanera coneguda principalment pel seu port comercial). Aquestes ruines, ens van semblar especialment maques, ja que encaixaven a la perfecció amb l'entorn de la costa rodejat per petites cales i platges naturals, tot envoltat per un petit bosc. Aquí vam poder veure un teatre (per variar jajaja), un aqüeducte (força ben conservat) i ruïnes de carrers i cases de la ciutat.

Un cop feta la visita a Phaselis encaminem les nostres passes cap a les tombes rupestres de Demre (antiga Myra, ciutat de la tribu dels itites). Les tombes de Demre també tenen el seu encant especial: tota una ciutat plena de tombes col·locades a la muntanya , seguint l'estil de construcció de les cases que tenien.La veritat és que vist des del peu de la muntanya resulta aclaparador. A més a més de les tombes també hi vam poder veure un teatre (jajaj que us deia!). Feu-hi un cop d'ull!

Després de Demre, i per refrescar-nos una mica, un creuer pel mediterrani amb vaixell privat. Ens vam banyar en cales paradísiaques, d'aigua cristal·lina (d'aquelles en que els rics ancoren el iat i es banyen), vam riure, vam dinar en un petit restaurant en una illa gairebé perduda, i vam veure una ciutat enfonsada (bé, en teoria l'haviem de veure a través d'unes finestres que hi ha havia al vaixell on , també en teoria, s'havia de veure la ciutat... però la veritat és que feies més via traient el cap per la barana del vaixell... perquè els turcs no tenen gairé clar que hi ha una cosa que es diu "limpiacristales" i només es veia... bruticia! jajaja). A part d'això va ser un dia molt refrescant i relaxant!

Una anecdota: Com que el vaixell ancorava de manera superficial sense enfonsar del tot l'àncora i a les cales hi havia diferents corrents marines, a la tarda quan ens vam banyar, no hi havia manera d'arribar a l'escala del vaixell...perquè per més que nedavem, com que el vaixell s'anava movent no arribavem mai... jaja va ser un moment divertit, però cansat! vinga a nadar i a cridar: "espereu-nos, ens portarem bé i no farem preguntes!" (per què l'Abel i l'Albert no paraven de fer preguntes i tenien una mica atabalada a la guia, que de fet per no res s'agobiava... perquè de preguntes ben poques en va contestar!)

Anem a dormir força cansats i axafats, perquè ja ho diuen que el bany relaxa,però nedar darrere un vaixell cansa, us ho puc assegurar!

Aviat al mati ,per no perdre la costum de matinar encaminem de nou la ruta cap a la ciutat de Konya (capital de l'Imperi Selyúcida) allí visitarem el Mausoleu de Mevlana (poeta que va fundar la secta dels derviches danzantes). Els darviches són aquells monjos que ballen donant voltes sobre si mateixos amb unes túniques llargues blanques. De fotografies aquí ben poques, només de la part de fora del mausoleu, ja que dins estava prohibit!

Després de dinar visita de Seratli (ciutat subterrània). És una de les moltes ciutats que s'han trobat en aquesta zona de turquia. Van ser construïdes per a protegir-se dels atacs dels enemics i poder sobreviure durant un període de setge. Un lloc realment curiós, excavat a la roca i ple de petits túnels, estrets i foscos... no massa apte per a claustrofóbics.

Fins aquí la nostra tercera entrega... properament el quart i crec que serà l'últim capítol de les nostres aventures turques: CAPÍTOL 4: Capadocia i Istambul!

Fins la propera i gràcies per anar seguint la crónica del nostre viatge!

TURQUIA capitol 2: La regió del Mar Egeu

2008-08-09T19:57:00.010+02:00

La regió del Mar Egeu
(Pergamo,Efeso, Afrodisias, Esmirna i Pamukkale)

Bé, ja tenim aquí la segona entrega de la nostra crónica "AVENTURES I DESVENTURES PER TURQUIA". Avui us parlaré del recorregut que vam fer per la regió que banyen les aigues del mar Egeu.

Un cop acabada la visita a Assos, ens vam dirigir cap a Pergam ( una de les principals ciutats helenístiques d'Orient). Allí vam visitar l'Acropolis de la ciutat (és a dir la part alta) força ben conservada, vam poder veure estructures d'alguns temples, i una mica millor com era la distribució de les ciutats gregues. I com ja us vaig anticipar en el capítol anterior, una constant del nostre viatge: un altre teatre!

Després de visitar l'acropolis (la part alta de la ciutat), vam encaminar la ruta cap a Asclepión (la part baixa de la ciutat on es trobava un famos hospital grec que rebia aquest nom).Asclepion va ser un hospital on es curaven majoritariament malalties mentals i constava d'un teatre, d'amplis jardins per passejar, d'habitacions (molts malalts eren interns) i d'un túnel a través del que passaven ela malalts i es curaven.

Sobre aquest hospital m'agradaria compartir amb vosaltres un parell de llegendes que ens van explicar:

Per curar els malalts els feien passar per sota un túnel molt llarg, on corria un correc d'aigua per relaxar el malalt i on hi havia cada pocs metres una obertura al sostre; en aquestes obertures el metge es posava dalt del túnel i li deia al malalt "te vas acurar" repetidament i quan sortia del túnel se suposava que ja estava curat!

Jaja nosaltres també ho vam provar (l'Abel, la Isabel i jo) vam passar per sota el túnel i l'Albert des de dalt (com a metge!) ens deia "us curareu..., que us cureu o no?, cureu-vos va!!!, va ser un moment superdivertit i... si voleu saber si ens vam curar o no? ho desvelaré en el últim capítol, dedicat a les anecdotes!

2. L'origen del símbol de la medicina (la copa i les dues serps enroscades) diu la llegenda que un home molt malalt va anar a Asclepión ,un dels hospitals més grans de l'època, a curar-se...però un cop feta la consulta els metges li van dir que la seva malaltia no tenia remei...així que, va decirdir suicidar-se i per fer-ho va pensar posar la mà dins un riu proper ple de serps per perdre la vida. Però va resultar que la mossegada de la serp no només no el va matar, sinó que el va curar i d'aquí que s'escollí aquest símbol per representar la medicina.

Després de la visita a Asclepión ens dirigim a Esmirna (és una ciutat de costa molt massificada, plena d'edificis alts, de brutícia i d'aglomeracions de gent) la veritat és que no ens va agradar gens! sort que la parada va ser vist i no vist! una fotografia a un dels pocs edificis antics que els queden (la torre del rellotge) una passejadeta per port i au! cap a l'hotel a descansar que ens feia falta!

Ens llevem al matí després d'haver dormit tan com els horaris ens deixen! (aquella nit vam estar fent el ruc amb els companys de viatge fins a les tantes, un bon grupet de gent! i al matí va costar treure'ns els llençols del damunt!)

La primera visita del dia la casa de la verge Maria, suposo que aquí esteu fent cara d'estranyats, en plan què? la casa de la verge Maria? a Turquia? doncs si...és una casa on se suposa que va viure després de la mort del seu fill. De fet és com una hermita d'aquí, la diferència és que dins hi ha dos monges i dos monjos resant i cantant, que és un lloc de culte pels musulmans (que la consideren la mare d'un profeta) i que està custodiat per la polícia militar, que hi ha gent amb garrafes carregant aigua beneida i ...a part d'això és d'allò més normal!

Bé després d'aquesta visita especial, ens van dirigir cap a Efeso. Efeso ens va encantar, és la ciutat greco-romana millor conservada de Turquia i és realment espectacular. Tot és fantastic: les termes, el teatre, els mosaics, els temples, les latrines, les cases... en podria dir tantes coses, i tinc tantes fotos que més difícil explicar-vos ho sense parlar-ne molta estona, així que només us dire que és una meravella i que ja us ensenyaré les fotos en petit comité!

A destacar la biblioteca, que és diu que era la tercera més gran de l'època clàssica. I a més una curiositat la biblioteca tenia un túnel subterrani que comunicava amb el prostibul del costat, ens va dir la guia que per aquest motiu els homes tenien molta afició a la lectura! (la sabien llarga!) jaja. Us poso algunes fotos la façana espectacular és la biblioteca! No em digueu que no impressiona!

A la tarda visita a Afrodisias, afrodisias és una ciutat romana que va ser construïda en honor al culte a la deesa afrodita (deesa de l'amor). La ciutat no està malament, encara que he de reconèixer que no guardo un record impactant com amb Efeso, la veritat és que vam fer la visita a quarts de tres fins a les 5 de la tarda, amb ple sol, passant calor i després d'haver vist Efeso, que resulta espectacular...per tan, és clar no em va cridar gaire l'atenció! A més he de confessar que el museu que hi ha no el vam entrar a veure...teniem mitja hora, però feia tanta calor que nosaltres vam anar de pet al xiringuito a refrescar-nos!

Això si hi ha dues coses que si que recordo perquè em van sorprendre: Un estadi (on es feien curses de quadrigues...) molt ben conservat, i un joc de taula de l'època tipus dames,per si no t'agradava com anava la cursa per passa l'estona!

L'última visita del dia Pamukkale al igual que Efeso és un dels llocs que més ens va agradar! Pammukkale és una muntanya de calç, plena de piscines naturals fetes de calç i d'aigua termal (fa uns anys danone va fer un anunci allí). És un paisatge meravellos, la veritat és que em va cautivar! És tan bonic, que s'ha de veure en directe.

L'únic problema és que hi ha una banda de muntanya en que les piscines naturals de calç estan sense aigua, perquè aquesta va ser derivada als hotels de la zona que tots disposen de piscines d'aigua termal. Per sort el govern se'n ha adonat de l'error i està tornant a reconduir l'aigua al seu lloc: PAMUKKALE.

Bé, tinc fotos més espectaculars, el que passa que em fa vergonya posar-les perquè jo surto pululant per allí, i aquestes prefereixo ensenyar-les en petit comité! Ara bé,només us dire que ens hi vam mullar els peus i passejar per aquestes piscines i a sobre ens van cridar l'atenció en turc per estar en una zona prohibida (més detalls a l'últim capitol d'anecdotes).

Fins aquí el capitol 2 la regió del Mar Egeu, gràcies per la paciència i per la lectura!

PROPERAMENT ENTREGA DEL CAPITOL 3: La regió del mar Mediterrani (possible data d'entrega dimecres). Fins al proper episodi d'aventures i desventures per Turquia!

TURQUIA capitol 1: La regió del Mar de Màrmara

2008-08-08T20:14:00.006+02:00

La regió del Mar de Màrmara

(Bursa, Assos ,Çanakale i Troya)

Comencem el nostre recorregut per Turquia sortim d'Istambul a les 6 del mati, amb l'esmorzar de l'hotel tipus "picnic" (és a dir: pa sec amb formatge i mortadela turca, un plàtan bastant passadet, i una llauna de té amb llimona... digueu-nos exigents però esperavem més d'un hotel de 5 estrelles!).

Ens dirigim cap a Bursa, la primera parada, allí visitem el Mausoleo i la "Mesquita verda" (mocador al cap, i sense sabates ja que a les mesquites s'entra descalç i les dones amb el cap cobert). La Mesquita verda es força maca, el que passa que a nosaltres més que verda (pel color de les rajoles, rep el nom) ens sembla blava però bé jutgeu vosaltres mateixos!

Després de visita la Mesquita i el Mausoleo, una volta pel mercat de la Seda (bé en teoria, perquè mira que vam fer tombs però nosaltres no el vam trobar per cap lloc, si es que si a vegades ja ens perdem per aquí imagina't fora de casa!...així que ens vam dedicar a passejar pel mercat de les fruites i les verdures...això si, nose perquè...però en cap parada no hi havia mocadors de seda!)Això si, el fet de perdrens ens va servir per començar a parlar amb una parella molt maca de Sallent (Manresa) amb els que hem fet molta amistat i espero ens veurem ben aviat! Mireu el que vam trobar...

Un cop visitat Bursa cap a la ciutat de Troya (aquesta segur que us sona a tots), malgrat que era un dels llocs que més ganes teniem de veure, la veritat és que la visita a Troya va ser força decepcionant.El que queda de Troya amb perdó de l'expressió són 4 PEDRES TIRADES i és que no us penseu que sóc d'aquelles persones que parla de les ruïnes amb el despectiu de "si només són quatre pedres!!", és que realment en aquest cas només hi havia quatre pedres! A si, i una reconstrucció a mida real del cavall de troya, bàsicament per fer-s'hi fotos!

Troya va ser una ciutat que es va destruir i tornar a construir, 9 vegades, una ciutat sobre de l'altre, això fa que durant les excavacions tal sols s'hagin trobat restes de les muralles d'aquestes nou ciutats), per tant és realment díficil fer-se una idea de com debia ser. El que millor es conserva és el que és creu que era la rampa d'entrada a la ciutat, on es suposa que es va deixar el famós cavall de Troya. Mireu, mireu...i jutgeu vosaltres mateixos.

El dia següent ens llevem també per veure sortir el sol (bé jaja de fet no, però el vam veure cada dia com que a les 6 o a les 7 com a molt ja començavem la ruta havent esmorzat...quin remei! la vida del turista és molt dura!). Després d'un esmorzar atacats i rodejats per abelles a la terrassa de l'hotel... ens dirigim cap a Assos. Allí veurem el nostre primer teatre (després d'aquest, els teatre seran una constant habitual en la nostra ruta, és una de les construccions que es conserva millor en totes les excavacions arqueològiques, que vam visitar!) i el temple d'Atenea (deessa de la sabiduria i l'amor). El temple ens va encantar ja que es trobava a dalt d'un turó i tenia una vista increíble del mar de Màrmara i de la illa grega de Lesbos.

Bé fins aquí el primer capítol de la nostra entrega "AVENTURES I DESVENTURES PER TURQUIA", properament l'entrega del capítol 2 : La regió del Mar Egeu.

Acabada d'aterrar...

2008-08-06T11:32:00.000+02:00

Bé ara si que... ja sóc a casa!

Ja he tornat de les meves vacancetes per Turquia...ha estat un viatge inoblidable i tinc moltissimes coses per explicar!

Tinc previst fer-vos un post, jaja o una saga de posts, potser, encara no ho he decidit; explicant-vos les nostres aventures i desventures turques. Però de moment encara haureu d'esperar uns dies, perquè aquests dos dies que queden són els dos últims dies de descansans del "parent" i els vull dedicar a fer el que ens vingui de gust i a apurar-los al màxim!

Fins aviat, amb les entregues turques!

Un petó a tots!

ME'N VAIG DE VACANCES!!!

2008-07-22T12:32:00.000+02:00

Bé, familia pensava que no arribaria mai el dia però... sip ja estic preparant la maleta per marxar! M'en vaig de viatge!

Per als que em coneixeu bé, sabeu que viatjar és una de les meves passions, i cada viatge que faig és una il·lusió complerta (seguint el post anterior "un qui pogués").
M'encanta viatjar, veure indrets diferents del món, conèixer altres cultures, menjars, maneres d'entendre la vida, costums... I és que mentre pugui vull veure món!

Bé doncs a la cantonada ja tinc el viatge d'aquest estiu, i es que fa ja uns mesos que ho vam arreglar tot, i semblava que no arribaria mai: compres i més compres, informació llegida, buscada, escoltada, passaports, moneda... i es que sembla que no acabis mai!

Si sóc sincera el destí al que em dirigeixo no era un d'aquells viatges que sempre dius, mmm m'encantaria anar (tipus Egipte o Grècia...entre molts altres, que el món és molt gran!)Però nose, he descobert que és un destí que té moltes coses a oferir : cultura antiga (efeso,troia...) paratges naturals, màgics i soprenents (Capadòcia, Pamukale), pobles costaners (Antalaya), art, gastronomia...etc i és que estic encantada i això que encara no he vist res!

Bé ja sabeu on me'n vaig??? si, si, si... heu encertat me'n vaig a TURQUIA (Bé ens en anem a turquia!jajja)!

Per aquest motiu us deixo el bloc abandonat un parell de setmanes, si trobo conexió a allà potser faig alguna actualització explicant batalletes, però no prometo res... sinó a la tornada un resum! Així que aquest és l'últim post, encara em queda demà per marxar...però estaré liada acabant de preparar coses així que ja deixo el bloc arregladet!

Una abraçada!

Pd: us deixo un vídeo de Turquia, per si voleu saber alguna cosa més del que em trobare per allí!jaja jo crec que le vist 4 o 5 cops (jaja xafarderia)

Qui pogués...

2008-07-20T22:51:00.002+02:00

Qui pogués?

No us han dit mai allò de qui pogués fer el que tu ara estas fent (sobretot la gent més gran que van viure una època força complicada).

El "qui pogués"... fer una cosa o una altra.Per cadacun de nosaltres hi ha un "qui pogués", hi ha una cosa que ens agradaria sentir, viure, gaudir... bé o potser moltes. Perquè en realitat "qui pogués" són somnis, anhels, il·lusions, esperances, expectatives que voldriem veure complides... i que amb sort si arribem a assolir, donen pas a molts altres!

"Qui pogués"... m'encanta pensar en les coses que podria fer... i no parlo de pensar-hi com a frustracions (qui pogues, però jo no puc),sinó que parlo de parlar-ne com a metes a les que volem arribar i per les quals no em rendire, i intentaré assolir.

Perquè se que si he pogut, encara que sigui una vegada... em quedaran molts "qui pogués per a complir" i de moment no costen diners! almenys pensar-hi!

Bé, he aquí la meva divagació... sento si m'he fet pesada...però avui al sentir aquesta canço de Lexu's "qui pogués" m'ha donat per pensar! us la poso a sota aquestes línies.

Gràcies per aguantar el rotllo!

NOU BLOC a la blogosfera...

2008-07-16T12:31:00.000+02:00

Bé us escric aquest post per presentar-vos un nou bloc que a partir d'avui formarà part de la blogosfera :
http://ambmoltdegustt.blogspot.com/

Es tracta d'un bloc temàtic que neix amb les ganes de compartir idees i experiències , i de anar-lo fent entre tots(s'accepten col·laboracions´, és més jo dirira que són imprescindibles!) jaja.

No es prometen dues o tres actualitzacions per setmana... sinó més aviat dues o tres al mes. Que encara que ara es diposa de temps... més endavant ja no es pot assegurar...

Aixó si, crec que resultarà un bloc útil i pràctic a tots!

Us podria definir de que va...però crec que la millor manera de fer-ho és entrar-hi a fer un cop d'ull!

Només un gest...UNA ABRAÇADA!

2008-07-13T14:01:00.001+02:00

Una ABRAÇADA pot siginificar tantes coses: Hola!, benvingut!, t'he trobat a faltar, com estas?quant de temps sense veure't!, com et va la vida?,t'enyorava,ets molt important per mi, estava pensant en tu, estic pel que necessitis, no et preocupis, felicitats, enhorabona, no m'esperava trobar-te, estic content de veure't!, quina il·lusió! ens veiem aviat! fins a la propera!adeu,t'estimo...

Només depén del moment i de les persones amb les que ens trobem. Aquests últims dies, que no he parat de trobar-me amb gent, de xerrar i de compartir moments magnifics, especials i únics amb cadascun d'ells... i que espero que es repeteixin ben aviat, per mi una abraçada significa: Gràcies!

Per acabar us deixo un vídeo que m'ha encantat, ple d'abraçades. D'abraçades regalades. De la campanya "FREE HUGS" (per la PAU)...Perquè abraçar és gratuït encara que sovint no ho practiquem tot el que caldria!

Una abraçada

Un conte especial...

2008-07-10T20:59:00.000+02:00

Aquest conte el vaig sentir una vegada de veu d'una contacontes per adults, i em va agradar molt, així que aprofitant que l'he trobat navegant per internet us el poso! (Ho sento però no l'he trobat en català)

EL AMOR I LA LOCURA

Cuentan que una vez se reunieron todos los sentimientos y cualidades del hombre. Cuando el aburrimiento bostezaba por tercera vez, la locura como siempre tan loca propuso: Vamos a jugar a los escondidos. La intriga levantó el ceño extrañada y la curiosidad sin poder contenerse preguntó:

¿A los escondidos? ¿Y eso cómo es?

Es un juego, explicó la locura, en que yo me tapo la cara y comienzo a contar desde uno hasta un millón, mientras ustedes se esconden, y cuando ya haya terminado de contar, el primero de ustedes que yo encuentre, ocupará mi lugar para continuar el juego. El entusiasmo bailó secundado por la euforia y la alegría dio tantos saltos que terminó de convencer a la duda, e incluso a la apatía, a la que nunca le interesaba nada. Pero no todos quisieron participar, la verdad prefirió no esconderse. ¿Para qué? Si al final siempre la hallaban, y la soberbia pensó que era un juego muy tonto, en el fondo lo que le molestaba era que la idea no hubiese sido de ella, y la cobardía prefirió no arriesgarse.

Uno, dos y tres, empezó a contar la locura.

La primera en esconderse fue la pereza que como siempre, que como siempre se dejó caer tras la primera piedra del camino. La fe subió al cielo y la envidia se encontró tras la sombra del triunfo, quien por su propio esfuerzo había logrado subir a la copa del árbol más alto.

La generosidad casi no alcanzaba a esconderse, cada sitio que encontraba le parecía maravilloso para alguno de sus amigos, que si un lago cristalino para la belleza; que si la hendija de un árbol: perfecto para la timidez; que si el vuelo de una mariposa: lo mejor para la voluptuosidad, que si una ráfaga de viento: magnífico para la libertad, y así terminó en ocultarse en un rayito de sol.

El egoísmo, en cambio, encontró un sitio muy bueno desde el principio, ventilado, cómodo, pero solo para el. La mentira se escondió en el fondo de los océanos, mentira, en realidad se escondió detrás del arco iris, y la pasión y el deseo en el cuarto de los volcanes. El olvido, se me olvidó donde se escondió, pero, eso no es lo importante, Cuando la locura estaba contando 999.999, el amor aún no había encontrado sitio para esconderse, pues todo estaba ocupado, hasta que al fin divisó un rosal y enternecido decidió esconderse entre sus flores.

Un millón contó la locura y comenzó a buscar. La primera en aparecer fue la pereza solo a tres pasos de una piedra. Después se escuchó a la fe discutiendo con Dios sobre zoología y a la pasión y el deseo las sintió en el vibrar de los volcanes. En un descuido encontró a la envidia, y claro, pudo deducir donde estaba el triunfo. El egoísmo no tuvo ni que buscarlo, el solito salió de su escondite, resultó ser un nido de avispas.

De tanto caminar, sintió sed y al acercarse al lago descubrió la belleza, y con la duda resultó todavía más fácil, la encontró sentada cerca sin decidir aun de que lado esconderse.

Así fue encontando a todos. El talento, entre la hierba fresca, a la angustia, en una oscura cueva, a la mentira, detrás del arco iris, mentira si estaba en el fondo de los océanos, y hasta encontró al olvido, ya se le había olvidado que estaba jugando a los escondidos.

Pero solo el amor no aparecía por ningún sitio. La locura buscó detrás de cada árbol, bajo cada arroyuelo del planeta, en las cimas de las montañas, y cuando estaba por darse por vencido divisó un rosal, tomó una horquilla y comenzó a mover las ramas, cuando de pronto, un doloroso grito se escuchó. Las espinas habían herido los ojos del amor. La locura no sabía que hacer para disculparse, lloró, rogó, imploró, pidió perdón y hasta prometió ser su lazarillo, Desde entonces, desde que por primera vez se jugó a los escondidos en la tierra: El amor es ciego y la locura siempre lo acompaña

Les ulleres amb que mirem el món...

2008-07-09T18:24:00.001+02:00

No us han dit mai la frase:

"És que jo no veig les coses així... és que ho veig d'una altra manera."
"No comparteixo aquest punt de vista"
"Amb el temps veuras les coses diferents..."
...

Són frases típiques i topiques que algun dia tots hem sentit.I és clar és que cadascú veu i interpreta les coses a la seva manera, i tot sovint una mateixa imatge potser vista des de 2, 3, 4, 5 o 100 maneres diferents.
I doncs on és la clau, perquè una mateixa realitat potser vista i percebuda de maneres tan diferents... I és que crec que depén de les ulleres amb les quals mirem el nostre entorn.

Alguns dies tot ens sembla negatiu, res està al nostre gust i no ens agrada el que veiem al nostre entorn.
Altres dies tot és fantàstic, estem de bon humor, contents, alegres i tot es veu molt millor.
Altres ens es ben igual tot el que ens rodeja i no veiem o ens passen inadvertides moltes coses.
De tant en quan preferim tancar els ulls i no mirar directament, per no veure coses que no ens interessen...

I és que Si, si, si, si, no ens enganyem. Tots tenim a casa un calaix ple d'ulleres, que segons el dia que tinguem escollim, i ens posem... per veure les coses tal i com aquell dia les sentim. A vegades durant un mateix dia canviem d'ulleres més d'un cop... tot i això encara no hem trobat les ulleres que ens ajudin a veure les coses importants i sovint encara seguim oblidant que prop nostre hi ha moltes coses que val la pena de mirar amb uns altres ulls!

Jo avui de moment he escollit les ulleres de sol (per poder observar les coses que realment són importants, sense que els colors enlluernadors a vegades ens distreguin)Demà qui sap? ja veure'm quines ulletes escolliré per veure el món!

Trobada a terres de l'ebre 2008

2008-07-06T13:58:00.000+02:00

Un any més vam fer la nostra tradicional trobada a terres de l'ebre, que ja s'ha convertit en tota una tradició, que espero, que amb la voluntat de tots, poguem mantenir molts anys més!
Tot i que l'afluència no va ser massiva, el que va quedar clar és que l'important no és la quantitat de gent que siguem, sinó les ganes i la il·lusió que hi posem! I d'això us puc ben assegurar que ens en va sobrar...

El punt de concentració, com en els darrers anys el Carrefour de Tortosa. Comprem el dinar: una mica de pica-pica, una mica carneta per fer a la brasa, quatre begudes...etc

Arribem al mas de l'Anna (a qui des d'aqui vull felicitar per les reformes que ha fet! Anna t'ha quedat preciós tot i amb un gust increíble... personalment em va encantar!I la piscina, sense comentaris)

El dia va acompanyar: solet, piscina, dinaret, apalquin al sofa, partidetes a la Wii, i moltes, moltes estones parlant i posant-nos al dia, rient i recordant anecdotes! Fotos fent rucades i mil poses per donar i per vendre (ara us les passo per mail!)

Gràcies Anna per organitzar-ho! i Gràcies a tots per la il·lusió i les ganes que hi vam posar!

Una abraçada a tots i fins ben aviat espero:Gràcies per ser Així!

Ironies de la vida...

2008-07-03T10:25:00.000+02:00

Avui youtubejant una mica he trobat un vídeo d'animació que m'ha semblat força interessant, és diu: FOREVER YOUNG.
Tracta d'un home de la tercera edat que vol rejuvenir i per aixó decideix passar una porta a través de la qual podrà tornar a ser jove...però observeu bé el que li passa...

I és que la vida està plena d'ironies, i a vegades ens entossudim a aconseguir coses que són impossibles o poc probables, costi el que costi, sense valorar les perdues i tot allò que ensoblidem o deixem en el camí per arribar a la meta.
I al final, quan arribem al nostre objectiu, si ho aconseguim... molts cops no resulta ser allò que esperavem i és que la vida està plena d'ironies!

Forever,together,and ever, for youuuuuuuuu...

2008-06-28T13:39:00.001+02:00

Ahir una nit memorable...

1r soparet amb les companyes i companys (2) jaja de l'escola per fer el sopar de final de curs, per celebrar que dilluns ja és l'ultim dia de feina! El restaurant la "Fonda Florida" de Reus. El menjar molt bo, això si molt abundant realment he de recòneixer que jo amb un plat ja hagués fet i és que dos plats plens a vessar i postres empalagoses, he de confesar que van poder amb mi!

La tertúlia molt interessant vam tocar infinitat de temes que tot i que entre ells no tenien gairé cosa a veure, van convertir el sopar i l'hora del café en una estona molt agradable. Cal destacar la presencia del cambrer, ja que ell sol, ens va donar tema de conversa i de rialles durant gairebé tota la vetllada (i és que com va dir la Neus Gallart es devia haver aixeca't de la migdia perquè... bé no cal entrar en detalls!

I després del soparet... Cap al parc de Sant Jordi i falta gent, que toca la Girasol i no ens la podem perdre!...Arribem dues cançons i au: MITJA PART... aprofitem i la fem petar una mica més... fins que per fi, tornen a sortir els músics a l'escenari!

Estils musicals: una mica de tot (rock català , temes típics de festa major, Rock castellà, cançons mítiques com les d'escape...) n'hi va haver per a tots els gustos!

I aquí si, que van arribar els moments estrella de la nit:

-La Jordina i jo fent les nostres versions en angles de les cançons que es tocaven:Forever,together,and ever, for youuuuuuuuu...

for youuuuuuuuuuuuuu, in the night, the skyyyyyyyyyyyy.... (I és que, qui no canta amb anglès es perquè no vol, ajajaja)

-La Rosa cantant, molt més afinada que nosaltres que i posavem voluntat però poca tècnica. Lo teu és de professional!

-La Núria amb una interpretació genial del tema "think" del qual poso el vídeo al final d'aquestes línies...

-La Mercè superengrescada amb les cançons dels Pets

...

Coreos grupals, rialles,comentaris, rucades, pallassades, desafinades, emocions amb cançons que sempre escoltem a l'escola... que van fer de tot plegat un sopar Memorable!

L'últim dia amb els nens/es...

2008-06-19T17:40:00.003+02:00

Avui ha estat l'últim dia amb els nens i nenes a l'escola... Ha sigut un dia molt emotiu ,fins i tot al final no he pogut evitar alguna llagrimeta i això que he estat aguantant fins que m'ha entrat una mare plorant a fer-me dos petons i ja no m'he pogut reprimir!
Se m'ha fet estrany veure les estanteries sense llibres, els penjadors sense bates, els cossis amb el material buits...

I és que sembla que fos ahir quan vam començar el curs.I tot a passat tant ràpid:

-llegien a poc a poc i amb inseguretats ( i ara ja van com a bales i amb entonació)
- Coneixien els nombres fins al 99 ( i ar ja fins al 1000)
-Han aprés a multiplicar, han fet projectes de manera autònoma, i s'han fet grans!

N'estic orgullosa, del seu progrés i de tot el procés que hem fet junts(per que ells a mi també m'han ensenyat moltes coses).I és que sóc conscient que ser tutora dóna molta feina, però com diu la Rosa que guai és ser tutora!

Un petonet per als meus nens i nenes! que l'any que ve ja faran tercer!

Un conte del que val la pena parlar...

2008-06-17T15:39:00.005+02:00

Bé continuant el camí que la Rosa va començar, que la Jordina va continuar i que ara amb els meus nens de segon també hem iniciat, us vull parlar d'un llibre molt especial: Rei i rei.!

Rei i rei, és un conte preciós amb un final que als nens ja us puc dir que els va sorprendre d'allò més! Vaig a explicar-vos com va anar la sessió en què vam explicar el conte.

Com és habitual de tant en tant, els explico als nens i nenes contes de la classe, que o bé els trien ells o bé a mi em semblen interessants de treballar i per tant els aprofito.

Vaig presentar el conte com qualsevol altre, els vaig ensenyar la portada, els vaig llegir el títol i vaig començar a llegir, ensenyant-los els dibuixos de cada pàgina. La història que ens explica és la d'una reina que vol abdicar ja que és molt gran, però abans de fer-ho, vol que el seu fill el princep trobi esposa. Així que comencen a arribar princeses dels diferents regnes per casar-se amb ell, però al príncep no n'hi ha cap que li agradi: o són massa baixes, o massa altes, o lletges... fins que al final arriba l'última princesa, i el princep s'enamora bojament, és un amor a primera vista.

Fins aqui el conte és d'allò més tradicional, amb una petita diferencia que el princep s'enamora bojament del germà de la última princesa, així que al final es casen i esdevenen: REI I REI com diu el títol del conte.A partir d'aquest moment les cares dels nens i nenes es van transformar i va haver reacccions de tot tipus:

-Els que es vam posar les mans a la boca sorpresos
-Els que es van posar a riure (alaaa, rei i rei)
-Els que van dir que xulo!!!

A partir d'aqui va ser quan va començar el debat, que va ser d'allò més interessant. Primer els vaig preguntar que els havia semblat el conte, si els havia agradat, si els havia sorpres... i és clar els comentaris van ser de tot tipus.

Després vam estar apuntant a la pissarra com els i dirien ells als dos princeps que es casen:
Gais, marietes, mariquites, maricons, parelleta, enamorats, tocats de l'ala...

Un cop escrits a la pissarra vam estar assenyalant aquells que nosaltres feiem servir per insultar:
-Gais, marietes, mariquites, maricons i tocats de l'ala

Llavors els vaig preguntar si aquestes serien paraules que dirien a una parella de nuvis que es casen, i aqui la resposta va ser ràpida:

-"Clar que no, però és que aquests nuvis no són normals, perquè són dos homes!"
-"No és normal, i déu diu que això no es pot fer"
-"Home és que és raro, els homes es casen amb dones i les dones amb homes, sinó estàs tocat de l'ala"
...

Després de declaracions com aquestes evidentment va sorgir un debat entre dos grups els que estaven d'acord que es casesin i els que deien que no ho podien fer.

-"No poden tenir fills!"************-"Clar que si els poden adoptar"
-"Però no es poden fer petons és raro"******-"Es raro fer petons a les persones que estimes?"

I així argument contra argument...

Fins que al final vam arribar al acord "que allò normal" depén del punt de vista amb el qual el mirem, i vam decidir que: Dues persones que s'estimen, s'enamoren i es casen per nosaltres eren "normals", perquè tots nosaltres estimavem a algu, i ho trobavem la cosa més habitual del món!

Pànic, crisis,alarmisme...?

2008-06-10T18:34:00.003+02:00

Aquests dies vivim en un món de bojos! cues i cues a les gasolineres de gent omplint fins dalt el dipòsit dels seus vehicles, supermercats que veuen com les demandes de llet, ous, pa (aliments bàsics) augmenten les seves vendes de manera desaforada, gasolineres tancades..

Dissabte a la benzinera del poble ja s'havien esgotat totes les reserves, ahir a la benzinera d'Alforja vam veure una cua astronòmica i el dependent desesperat cridant: 95? gasolina 95? hi ha algu que vulgui gasolina 95?... Doncs que vagi circulant, ja no en queda! i un únic surtidor que al pas que anava, aviat es devia acabar!

Ens estem tornat bojos? és cosa de la crisi o de la inflació de la que no paren de parlar?S'està creant una situació de pànic prolongat? Alarma social?
No se però de veritat, que aquests dies les coses són molt més complicades de l'habitual, i és que, suposo que en el fons estem tan acostumats que les coses rutllin per si soles, que no donem importància a les petites coses que cada dia fan que tot funcioni (com els transports). Potser haurem de valorar més els petits detalls que fan que tot funcioni!

Per acabar em despedeixo amb una canço de Pirat's sound sistema "digues que faras" en honor als que han causat aquesta situació.

Un poema i una cançó...

2008-06-06T14:30:00.001+02:00

Avui navegant per la xarxa he trobat un poema que m'ha semblat preciós i que volia compartir amb vosaltres, l'acompanyo d'una cançó, que em sembla que hi encaixa a la perfecció...

Llegiu, escolteu i penseu... crec que parla d'una gran veritat!

CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

Un infant negre de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.

Un infant blanc, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.

L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se'ls mira amb amor
i amb tendresa se'ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament
idèntics.

Cada rostre és un miracle. Perquè és
únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l'estimar,
l'amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t'enriqueix.

TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)

Suant el final de curs...

2008-06-04T21:43:00.003+02:00

Ai si, el final de curs ja està al caure! i és clar tota la feina s'amuntega acabar quadernets, fer la tapa de l'àlbum i montar-lo,prepararar les notes, acabar de passar les proves de competències bàsiques... i...em deixo alguna cosa? A si, preparar tot l'enrenou de la festa de final de curs!

I és que sembla fàcil però: disfresses (material, disseny, confecció...), atretzo, coreografia per al ball,assajos...Tot plegat un daltabaix!

En un principi quan vaig veure la canço que ens va tocar em vaig posar les mans al cap!Suposo, que la mateixa por al desconegut i allò que ens sembla poc habitual em van fer mirar el tema amb un cert recel i no massa satisfacció. Crec que he escoltat la cançó més de 30 vegades... i al principi el bloqueig era total! Era incapaç de muntar una coreografia, perquè no aconseguia motivar-me amb la música.

Avui però hem fet el primer assaig amb passos amb els nens (a la classe, tots embotits entremig de les taules), i la cosa no ha anat malament! a vegades fins que no veus les coses una mica fetes, tot plegat es fa una muntanya! Sort de la Núria, la Lola i sobretot la Rosa que m'han donat un cop de mà amb la coreo i què m'han ajudat a veure-ho tot més positiu!

Queda molt per polir, en sóc conscient, i encara molta feina per fer...però les ganes les hi posarem al màxim, i els nostres esforços també!
Us deixo el vídeo de la meva cançó de "vegetable orchestra" és música feta amb instruments elaborats amb verdures (és sorprenent)

*La part que ballem nosaltres comença quan s'inicia el concert amb les verdures!

pd: Gràcies Rosa per la sessió de terapia d'avui!T'he atabalat una miqueta!

Coses que mai entendre!

2008-05-31T08:00:00.000+02:00

Passejant l'altre dia vaig passar per davant d'un cinema; hi havia una noia comprant les entrades, i jo feia el xafarder de les novetats en la cartellera... (a veure si a part de les segones, terceres, quartes parts i entregues de pel·lícules... remakes...adaptacions de llibres i de còmics...etc ) hi havia alguna cosa diferent i mínimament interessant.

Quan de sobte sento: "Para la sala 4...mmm si esta bien no hay mucha gente, Fila 10 central"

Era evident que la noia de la guixeta estava comprant entrades per al cinema, i que anava a la sala 4, però és clar el meu dubte é´s: ¿cal que se'n assebenti tothom que estigui situat a 30 kilòmetres a la rodona?

I és que algú em pot explicar quina utilitat tenen aquells micròfons que hi ha a les guixetes dels cinemes, si la distància entre la venedora i el client no arriba a 2 pams?Potser es dóna per suposat que tothom està sord?potser cal que tothom sàpiga quina pel·lícula vas a veure? I és que si hi pensem una mica això dels micròfons a les guixetes del cinema és només una de les petites inutilitats que trobem al nostre voltant cada dia, i que encara ara crec, que mai arribare a entendre el seu perquè!

Se us acudeixen més coses que no enteneu la seva utilitat? S'accepten aportacions!

Aquest cap setmana... FESTA MAJOR!

2008-05-29T19:00:00.001+02:00

Aquest cap de setmana Festa major a la Selva, us passo el programa de festes per si hi ha alguna cosa que us faci gràcia. A destacar el concert dels Wiskins el divendres, la paella popular el dissabte junt amb el castell de focs i les orquestres de la nit.

Refredat primaveral

2008-05-27T18:36:00.004+02:00

Aquests dies com heu pogut comprovar al bloc he estat fora de combat... i aquesta vegada no m'ha vençut la peresa, o la poca creativitat, o la feina (jaja que com sempre en tinc per donar i per vendre!)... m'ha vençut, m'ha deixat KAO un refredat primaveral! i és que aquests refredats de primavera són els pitjors! Ara he de reconèixer que molt al meu pesar, però ahir a la tarda em vaig haver de rendir! i no vaig anar a treballar (em vaig passar tota la tarda dormint, tapada fins a les celles, amb quatre o cinc paquets de mocadors aprop, medicaments, untada de vicks vaporud, amb febre... i na fent!

Aquest mati he fet el cor fort i cap al cole, gairebé sense veu, però almenys sense febre...i no devia fer gaire bona cara perquè tothom em preguntava si estava bé, que feia mala cara i es que la meva cara avui és un poema, i la meva veu...puff ni us explico i és que no estic bé del tot...ai ja se sap tot té el seu procés... aquesta tarda també vinga a dormir(tarda lliure)...

Cuideu-vos que els refredats estan a l'espera d'atacar en el moment més inesperat!

Roba amb PERSONALITAT!

2008-05-19T19:30:00.000+02:00

Avui en dia és dificil trobar roba que expressi la nostra personalitat! roba que ens permeti expressar un toc d'humor,una mica d'ironia o una mica de la nostra manera de veure i entendre el món.

Quan anem a comprar en qualsevol botiga de roba (sobretot a les grans cadenes Zara, pull and bear, springfield...etc) sovint no trobem la roba que busquem, sinó aquella que està de moda. Sembla un sacriliegi intentar buscar pantalons amples si aquella temporada és porten els estrets; impossible trobar sabates planes si aquest estiu es porten les plataformes; no pots trobar una camisa si aquell any les tendencies han marcat que estan de moda les samarretes... i és que tot plegat és fruit de les masses.

Allò que les masses dicten és allò que trobem a la majoria de botigues!I jo em pregunto: on queda la personalitat de cadascú?potser és això el que anomenen globalització, el fet de ser tots iguals, tots membres d'un ramat amb un nom, amb un numero, però sense personalitat?

Doncs potser és així, però per sort encara queden petites botigues que si que tenen personalitat, i llocs ha internet on comprar quelcom diferent encara és possible, aquí en teniu una mostra:

http://www.productesdelaterra.cat/botiga/index/1/4/1/colmiddotleccioacute-poca-solta
http://www.productesdelaterra.cat/botiga/index/1/158/1/colmiddotleccioacute-freakandoacute
http://www.productesdelaterra.cat/botiga/index/1/3/1/colmiddotleccioacute-cultura-de-carrer

Coses que ens enfaden...

2008-05-18T14:21:00.003+02:00

Si, estic enfadada i enrabiada, perquè hi ha injusticies que m'alteren de tal manera que em costa controlar el meu geni!
Sovint les persones tendim a aguantar, a suportar, a "portar" d'alguna manera... situacions amb les que no estem d'acord o que fins i tot suposen un atac per nosaltres o per les persones que estimem. Intentem reflexionar, comptar fins a cent, calmar-nos i no deixar anar tot allò que se'ns passa pel cap i les conseqüencies de les quals podrien ser inimaginables.
Podria omplir un post ben llarg explaiant-me sobre situacions que em fan enrabiar, que em posen de "mala llet", però he decidit que no ho faré! que no em val la pena gastar el meu temps deixant anar evidències que tampoc ens faran arribar a cap lloc... i és que la millor manera de gestionar l'enuig i l'enrabiada és transformant-lo en quelcom positiu, i això intentaré fer!

Encara que es ben sabut que hi ha coses que costen de pair...jaja però bé ningú a dit que la vida sigui fàcil no?

Res veus, divagar una estona m'ha anat de perles, jaja ja se ma passat la mala baba! per despedir-me us poso una cançó que m'encanta:

Per fi està plovent!

2008-05-10T12:22:00.003+02:00

Per fi està plovent! esperem que la pluja ens acompanyi uns dies més! perquè realment a tot arreu fa molta falta! això si, jaja estaria bé que sempre plogui en cap de setmana o sinó de 9 a 13 i de 15 a 17 i després fins a quarts de sis que no si torni a posar! jaja per demanar que no quedi!

Es que siguem realistes no hi ha res com veure la pluja tancadet a casa o a la feina sense perill de mullar-te, ni de viure les invasions de pares, mares, avis...paraigües... cotxes, furgonetes... I és que quan plou els voltants de les escoles és converteixen en una autèntica jungla descontrolada plena d'animals ferotges que estan disposats a passar per sobre de qui faci falta. Es donen empentes, cops, males cares, alguna que altra paraula fora de to, cotxes aparcats en llocs gairebé impossibles, claxons pitant a tort i a dret, cues llarguissimes de vehicles... i tot, tot... per poder agafar els nens d'una revolada i evitar que és mullin una mica les sabates!

Realment és com veure una olla de grills, veure les famílies recollint als nens/es a les escoles un dia de pluja! I de fet si ho penses fredament i t'esperes uns minuts a que la marabunta i la riada de familiars s'en vagin... pots sortir per la porta, amb els peus intactes, sense cap blau, i amb una mica de dignitat!

Ja ho diuen: La pressa mata!!!

Pedres...éssers inanimats?

2008-05-07T19:00:00.004+02:00

No se perquè però l'altre dia que vam ser a la platja de les Cases, em va donar per fotografiar les pedres de la platja (la platja de les cases és de codols, no de sorra), vaig fer com a 5 o 6 fotografies a diferents grups de pedres... si ja se que vaig tenir una anada de la bola gran, jaja mira em va donar per aquí i no és que ara pensi en decorar els meus espais vitals seguint els criteris de la filosofia ZEN.

Sinó que vaig recordar un conte que fa un temps li vaig escriure a una persona molt especial,sobre les pedres,en concret sobre la història d'una pedra molt diferent... no patiu que no us el penjaré perquè el llegiu, jaja ja podeu respirar, tan sols us posaré el final:
"En aquest món, al llarg del camí trobarem pedres molt diferents, algunes d’elles hauran estat poc valorades o oblidades per la resta de persones, però continuaran, de totes maneres mantenint el seu valor com a peces úniques i irrepetibles.En el meu camí, jo he trobat aquesta única, peculiar i especial pedra diferent. He trobat una pedra màgica, que molts d’altres han ignorat i que no han sabut veure tot allò que amagava... un gran tresor!"
I és que penso que a vegades mirem al nostre voltant sota una visió tan amplia que oblidem que qualsevol detall, fins i tot la forma d'una mera i simple pedra, pot esdevenir especial, si la mirem amb cura.

Gràcies a tots els que formeu part de la meva vida i sou aquestes pedres especials

Bé res, ja ho deixo, que avui ,m'hen he anat bastant de la bola! per despedir-me us deixo una canço de Mika.

Agafant el ritme després del pont...

2008-05-06T17:21:00.004+02:00

Després de tenir el bloc abandonat durant uns quants dies... jaja fins i tot hem canviat de mes! he tornat a l'atac! ja torno a ser aquí.
I és que aquests dies han estat complicats: molta feina a l'escola amb tota la setmana de Sant Jordi pel mig (que si la llegenda, que si la rosa, que si el punt de llibre...) que si visites a les parades del poble, que si lectures en veu alta, que si records pels pares que venien a explicar contes... en poques paraules "un follon" i per postres la setmana passada a judici (del qual no entraré en detalls, perquè no ve al cas, tranquils però jo no he fet res! jaja, era per una familia de pares de l'escola com a testimoni,...això si només us diré que vaig passart una mala estona!)

Després per fi el pont... ai aquests dies m'han anat de fabula per desconectar i per no pensar gaire, han estat genials, realment m'han anat de perles! Tot i que no he fet massa cosa, el finde si que vam anar a les Cases d'Alcanar (l'últim poble de Catalunya)a veure una amiga, que tot i que només ens veiem un parell de cops l'any encara mantenim el contacte! ens ho vam passar d'allò més, vam xerrar, vam riure, vam fer el ruc, vam passejar per la platja i com podeu veure a la foto feia un molt bon dia!

Bé ara ja espero agafar el meu ritme haitual de publicacions, un petonet, en especial a la Noèlia i el Pau (gràcies pel cap de setmana, ens va encantar el piset!)

Sant Jordi...

2008-04-22T18:05:00.010+02:00

Ja se que per molts Sant Jordi és un d'aquells topics o tradicions que cada any es repeteixen i que passen pel nostre costat com moltes altres festivitats, perquè han de celebrar-se i per res més!

Però per mi no és així,Sant Jordi és una de les meves festes predilectes: perquè si! perquè m'encanten les roses i a més els llibres i la lectura són una de les meves passions...així que Sant Jordi ho té tot en un!

M'encanta baixar a Reus i passejar-me per la plaça del Mercadal, de parada en parada, descobrint llibres,deixant-me portar per la olor de llibre nou, fullejant històries, rebuscant editorials, remirant els llibres premiats... tot envoltat de gent que passeja, que remena, que llegeix, que somriu, que comenta, que és regalen llibres, que se'ls compren, que compren roses, que les amaguen darrere un braç o a l'esquena per vergonya... que gaudeixen de la festa!

I tot i que aquest any jo no em podre passejar per el Mercadal, us animo a que hi aneu.I és que Sant Jordi té un quelcom especial!

FELIÇ SANT JORDI a tots i totes!
...i en especial a una persona que es fa estimar moltissim, moltes felicitats Jordina (feliç Sant)per tu aquesta cançó!

Un conte per començar la setmana...

2008-04-20T22:58:00.002+02:00

Avui ha estat un dia molt especial, ens hem retrobat amb els amics de sempre, els tres que fa anys que anem junts, que ens coneixem, que ens comprenem i que podem estar-nos hores parlant de tot i de res...

M'ha agradat que ens trobessim,la tarda ha estat molt bé al vostre costat! Per vosaltres un conte per començar aquesta setmana plena de llibres i roses...

BON INICI de SETMANA a tothom!

pd: per cert el conte està en castellà perquè no le trobat en català, i em feia mandra traduir, jaja!

ON S'AMAGA LA FELICITAT?
"En cierta ocasion se reunieron todos los Dioses y decidieron
crear al hombre y la mujer; planearon hacerlo a su imagen
y semejanza, entonces uno de ellos dijo: esperen, si los vamos
a hacer a nuestra imagen y semejanza, van a tener un cuerpo
igual al nuestro, fuerza e inteligencia igual a la nuestra,
debemos pensar en algo que los diferencie de nosotros, de no
ser asi, estaremos creando nuevos dioses. Debemos quitarles
algo, pero, Que les quitamos? Despues de mucho pensar uno de
ellos dijo: ya se!, vamos a quitarles la felicidad, pero el
problema va a ser donde esconderla para que no la encuentren
jamas. Propuso el primero: Vamos a esconderla en la cima del
monte mas alto del mundo; a lo que inmediatamente repuso otro:
no, recuerda que les dimos fuerza, alguna vez alguien puede
subir y encontrarla, y si la encuentra uno, ya todos sabran
donde esta. Luego propuso otro: Entonces vamos a esconderla en
el fondo del mar, y otro contesto: no, recuerda que les dimos
inteligencia, alguna vez alguien va construir una esquina por
la que pueda entrar y bajar y entonces la encontrara.
Uno mas dijo:

Escondamosla en un planeta lejano a la Tierra. Y le dijeron:
No, recuerda que les dimos inteligencia, y un dia alguien va
construir una nave en la que pueda viajar a otros planetas y
la va a descubrir, y entonces todos tendran felicidad y seran
iguales a nosotros. El ultimo de ellos, era un Dios que habia
permanecido en silencio escuchando atentamente cada una de las
propuestas de los demas dioses, analizo en silencio cada una
de ellas y entonces rompio el silencio y dijo: creo saber a
donde ponerla para que realmente nunca la encuentren, todos
voltearon asombrados y preguntaron al unisono: A donde?
La esconderemos dentro de ellos mismos, estaran tan ocupados
buscandola fuera, que nunca la encontraran. Todos estuvieron
de acuerdo, y desde entonces ha sido asi, el hombre se pasa
la vida buscando la felicidad sin saber que la trae consigo."

Temps per fer RES!

2008-04-15T18:36:00.003+02:00

Per fi després de setmanes i fins i tot mesos he tingut temps de no fer res! Si,si encara que soni una mica estrany, he tingut temps per no fer absolutament res! no fer res d'especial, simplement temps per perdre fent qualsevol cosa que ens vingui de gust... temps per fer el ruc, per descansar,per llegir, per fer sofing, per passejar... per gaudir del plaer de saber que pots estar tota una tarda sense fer res! i , que aquesta situació no provocarà un cataclisme i et farà no poder acabar tot allò que la feina ens porta el dia a dia.

Si, família,ja he acabat el darrer dels cursets que m'havia proposat per aquest curs, i que realment m'ha costat hores, i males llets davant de l'ordinador per no sortir-me'n!

Així que avui aprofitant que he tingut la tarda lliure...per celebrar-ho he decidit... NO FER RES, RES D'ESPECIAL... simplement dedicar el meu temps a allò que em venia de gust!

I una d'aquestes coses que em venien de gust era comunicar-me una estoneta amb vosaltres.. bé vaig a veure que més em bé de gust, que la tarda ja s'acaba...

Abans de marxar us deixo amb un tema de la Rihanna que últimament escolto bastant

Simplement això...

2008-04-09T23:41:00.004+02:00

Últimament no paro de sentir per la radio la canço "corren" dels Gossos, i és una cançó d'aquelles que no saps ben bé perquè però se t'enganxa, i la repeteixes, i en cantes la tornada, i de seguida , ens uns instants saps distingir-la amb els primers acords.

Doncs bé, això últimament em passa amb aquesta cançó, i avui simplement tinc ganes de dir això, com diu la cançó dels Gossos:

Corren, corren pels carrers, corren,
Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran.

I és que avui m'han vingut imatges d'aquelles que et recorden vivències especials, i que com diu la cançó, per molt de temps que passin no s'esborren...simplement això...

El conte de la tristesa i la fúria...

2008-04-07T23:30:00.002+02:00

Avui abans d'anar a dormir em ve de gust explicar-vos un dels meus contes preferits, perquè realment hi ha contes que ens poden fer pensar...
"La tristesa i la fúria En un regne encantat on els homes mai poden arribar, o potser on els homes transiten eternament sense adonar-se'n, hi havia una vegada un estanc meravellós. Era un llac d'aigua cristalina i pura on nedaven peixos de tots els colors existents i on totes les tonalitats del verd s'hi reflectien. Fins aquell estanc màgic i transparent,s'aproparen a banyar-se fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria. Les dues es van treure la roba i nues van entrar a l'estanc. La fúria, nerviosa, com sempre està la fúria, es banyà de pressa i més de pressa encara en sortí. Però la fúria és cega, així que, nua i amb presses, es posà, en sortir, la primera roba que trobà. I succeí que no era la seva, sinó la de la tristesa. Molt calmada i molt serena, disposada com sempre a quedar-se on està, la tristesa acabà el bany i sense cap pressa, més ben dit, sense constància del pas del temps, sortí de l'estanc. A la vora es trobà que la seva roba ja no hi era. Com tots sabem, si hi ha quelcom que a la tristesa no li agrada és quedar despullada, així que es posà l'única roba que hi havia vora l'estanc, la roba de la fúria. Expliquen que des d'aleshores, moltes vegades es troba un amb la fúria, cega, cruel, terrible i empipada, però si prenem temps per a mirar bé, trobem que aquesta fúria que veiem és només una disfressa, i que darrera la fúria, en realitat, s'amaga la tristesa. "

Bona nit, que descanseu bé!

L'ocasió s'ho mereix!

2008-04-06T21:16:00.003+02:00

FELICITATS PAPA, ja en tens 60! i has passat el dia rodejat de les persones que t'estimes, en un dia ple de sorpreses i de rialles...

Per tu, aquestes dues cançons, perquè gràcies a tu tots hem aprés a estimar una mica més la música!

object width="425" height="355">

object width="425" height="355">

Quin PATIMENT!!!

2008-04-03T21:38:00.003+02:00

Quin patiment, i quin cansament...estic exahusta! He passat un dia amb tanta tensió a sobre, tan nerviosa, tan angoixada ha sigut horrible...tenia unes ganes que tot s'acabes...

Ja ha passat l'inspector i tot i que ara ja puc passar pàgina i ja no cal que em preocupi més, em costa desconnectar, suposo que en el fons és perquè m'he quedat amb una sensació una mica estranya. M'ha dit que tot estava bé, bé un parell de coses de la programació de la LOE que cal modificar, però res greu. Però m'he atabalat molt, suposo que després de tants dies i hores fent feina i més feina, paperassa i més paperassa,m'ha sabut greu encara haver oblidat algun detall!

A més em sentia molt orgullosa de la meva carpeta de treball personal, i ni se la mirat! i això encara m'ha sabut més greu perquè relament era un aspecte del qual em sentia molt satisfeta!i m'he sentit que no em valorava... bé no vull pensar-hi més, l'important és que ja ha passat i m'ha dit que segur que em veurà fent de mestre molts anys...

Tot i això cada dia estic més conevençuda que l'autoexigència és un gran problema, perquè sempre creus que podries haver fet més, i nose, et ratlles!

Vaig a intentar descansar i relaxar-me una estona!

ARA ja està,l'huracan inspector ja ha passat... i demà ja és divendres!

Pufff!

2008-04-02T23:07:00.002+02:00

Puff, si aquesta crec que és l'expressió que millor defineix el que em passa pel cap en aquestes hores... puff, per un costat d'alleugement i per l'altre de patiment!

Puff, perquè demà per fi l'inspector és deixarà caure per l'escola i ens farà la "temuda" valoració als funcionaris en practiques i els interins.A mi en teoria em passa a veure a la tarda, però no se sap si podrà venir i si tindrà temps de veure'ns a tots! Espero que si perquè sinó, això ja seria allargar més el patiment!

Ara acabant de revisar, obsesivament la carpeta, els documents, tot ben endreçadet i polidet, perquè de paperassa n'hem fet per donar i per vendre us ho puc assegurar!

L'altre Puff, el de... panic, estarà tot bé?li agradarà com treballo? els nens es comportaran? puff quin mun d'estrés, jaja demà el dia se'm farà etern, fins a la tarda que em toca a mi!

Espero demà poder-vos dir PUFFFF! Ja està, ja no cal patir, ni tenir més nervis!

Bona nit

L'últim post de Berlin... (anecdota heavy inclosa)

2008-03-31T13:46:00.004+02:00

Jaja en teoria aquest pots l'hauria d'haver fet a Belin, però amb les preses de l'últim dia, i el cansament, doncs es va quedar pendent i aprofito ara per acabar la narració del nostre viatge i per penjar una fotos!

El dimarts va ser d'allò més normal: compres de records per la family i amics, als voltants de la nostra estimada Porta de Brandenburg, dinaret aquesta vegada si amb tota la paxorra mediterrània del món ens aixecavem de la taula a quarts de 6, jaja i a la tarda visita a l'Alexander platz amb mercat de productes tipics de Pasqua inclosos!

El dimecres esmorzar, quatre fotos fent el ruc i cap a casa falta gent!

Això si...no tot va ser tan maco us vull explicar l'anècdota més heavy que ens va passar, que ens va deixar una mica de mal regust de Berlin!

El dilluns en el nostre sopar típic Berlines, que va estar super bé, ja a l'hora del café, se'ns aixeca un "home"(per dir-li d'alguna manera, per no dir-li subjecte, ésser,animal...etc), i ens ve cap a la taula, nosaltres innocents vam pensar un altre català o espanyol que ens ha sentit i ens vol saludar... doncs mireu el que ens va dir(cito textualment):

-Pudiendo hablar la segunda lengua más importante del mundo i os dedicais a hablar esta gerga de mierda!i va agafar trastets i se'n va anar!

Si haguessiu vist la cara de "gilipolles" que se'ns va quedar? ens vam quedar tant flipats, i després indignadissims, que fins i tot el cambrer amb la cara que feiem i les nostres queixes, ens va venir a preguntar si passava alguna cosa... i au inenta-li explicar amb aquell bon home, que un GILIPOLLES, ESTÚPID, IGNORANT i IRRACIONAL ens havia faltat al respecte d'aquella manera!

El millor de tot, però va ser quan en arribar al hostel ens vam trobar uns Irlandesos una mica tocats que no paraven de dir:

-Ohhh...catalans, muy bonito catalan, barcelona very good...

I nosaltres flipant, primer ens acusen de parlar una gerga i després visca Catalunya, va ser una anecdota que crec que mai oblidarem cap dels que erem allí!

Per sort nosaltres encara tenim una mica d'educació...

Us penjo algunes fotos d'allò que més em va agradar de Berlin i Postdam.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Dilluns dia intens...ja tenim vist mig BERLIN

2008-03-17T18:44:00.002+01:00

El dia d'avui ha estat ben intens, tan el visites turistíques com en canvis de temps...anem primer per les visites turistiques:

1r Porta de Brandenburg i Parisier plaz (molt maco i ple de turisres, ja que es el punt de concentració de les sortides amb guia espanyol que organitza la companyia free tour)

2n Gendarmenmarkt (plasa amb dues esglesies besones, una per als protestants il'altre per als catòlics, simplement impressionant)també se li diu plasa de les armes (gendarme en frances)

3r Check Point (antic punt fronterer entre les dues alemanies, la oriental i la occidental, controlat per russos i americans)

4t Postadamer plazt (plasa seu de diverses empreses i holdings empreserials)

5è Monument a l'olocaust (laberintic monument fet amb blocs de ciment en honor a les victimes jueves de l'olocaust)

6è Ruta de el mur de Berlin, amb el nostre guia particular en Blas (em vist el museu dels espies d'intel.ligència alemanys (que ens ha agradat molt i em descobert anecdotes sorprenents),les embaixades dels paisos implicatś (anglesos, russos i americans, flipant ja us explicarem, sobretot la americana...estan ben sonats!),el mur de Berlin i la franja de la mort, i el mur decorat per artistes de diferents parts d'europa.

Pel que fa al temps, tant o més fred que ahir, entre sol, nuvols i icerain (una mena de pluja entre neu i calamarssa) em passat molt de fred... però ara dutxa calenta,i a sopar a un restaurant de cuina tipica berlinesa...

Demà continuarem esperem que amb menys fred

Petonets

ABEL I MARTA

Primera excursió: POSTDAM

2008-03-16T21:36:00.002+01:00

Bé per comensar(perdo no hi ha c trencada) us hem de dir, que si, que al final ens canviat d'habitació, aquesta ja no té cuina, ajaj ni banyera, és més senzilleta però està bé!almenys tenim en WC dins l'habitació que la resta de companyes que viatgen amb nosaltres pobres no poden dir el mateix el seu WC privat però al passadís!

Avui primera sortida amb guia de parla espanyola inclos: en Blas! Hem anat a POSTDAM una ciutat medieval prop de Berlin (uns 24 km), declarada patrimoni de la humanitat. És preciosa, ens ha encantant, per arribar-hi transport públic i un cop allí unes 5 o 6 horetes a poteta, però molt bé! De veritat ens ha encantat és una ciutat preciosa i molt monumental, ja us explicarem la llegenda i tot el que em vist!

L'única pega el dinar, jaja el temps mitja hora i amb el dinar a la boca au a caminar i a continuar la ruta!

En arribar al hostel, dutxa iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii taxan a veure el partit del Almeria-Barca, ja que el hostel és la seu de la penya Blaugrana de Berlin! jaja jo que no miro el futbol a casa i me'l miro aquí!

Tot ple de catalans, això si, els catalans som tancadets!cadascu a la seva i aquí ningú no saluda els compatriotes!

Fins demà

MARTA i ABEL

Arribada a Berlin...

2008-03-15T20:47:00.002+01:00

Bé a petició de la Rosa i ja que al Hostel hi ha ordinadors i connexió a internet, vaig a aprofitar per anar-vos explicant cada dia el que anem fent per aqui!

Ja hem arribat,el vol bé una mica molestos per el canvi de pressió, jaja i jo encara amb una orella tapada que és superpesat! Pujar 5 persones i 5 maletes en un taxi tota una aventura:

1r un taxista que es prenia un cafe i "sudava de nosaltres" però a lo descarat...després un taxista molt amable que ens ha encanvit en un opel Zafira, quatre sentants com a personetes, i jo mateixa assnetada en un seient plegable al maletero, com un equipatge més i rodejada de maletes durant 30 minuts, se m'han fet eterns! he sortit en forma de 4!

2n arribem al Hostel i enten-te amb la gent (jo amb el meu english siucs) jaja i els tios flipant, però bé a la nostra manera ja ens entenem! l'habitaciò molt xula amb cuina i tot, jaja però demà gairebè segur que ens canviaran perquè ès un estudi i ha estat un error seu!jaja almenys disgrutem -ho avui!

3r jaja sabeu lo complicat que ès escriure amb un teclat que està tot canviat i tè tecles com aquesta? ß ü ä ö µ jo si, jaja a veure si dema me'n surto millor!

GUTEN ABEND

Un PEU A BERLIN

2008-03-13T21:50:00.003+01:00

Bé família, que ja gairebé ja tinc un peu a Berlin! Avui em barallava amb la maleta i feia la típica llista per anar de viatge (aquella llista on poses tot el que no et pots deixar, o el que no hauries i de la qual t'acabes oblidant i acabes carregant la maleta fins dalt!)
Què si roba d'hivern, que si roba de primavera, que per si fa fred, que per fa calor, que la camèra, que les piles, que el diccionari, que el carregador del movil(osti veus aquest ja me'l deixava), que si el bitllet, la reserva del hostel... quin mal de cap, jaja i després per deixar-me alguna cosa!

SOrt que demà ja acaba l'escola, i després de muntar àlbums, projectes, i tota la pesca m'he tret un pes de damunt!

Res m'acabo de barallar amb la maleta! Ens veiem a la tornada dimecres, ja us explicaré que tal per BERLIN!

Petonets

GRÀCIES a tots/es

2008-03-10T21:42:00.003+01:00

Perquè a vegades ajuntar a gent molt diferent pot ser la clau de tot un èxit! Si si és que en la diversitat es troba el gust, gràcies a tots i totes per la bona estona que vam passar ahir!

Crec que ens vam fer un bon tip de riure de tot i de res, res va ser forçat, tot molt espontani i molt natural i és que penso que realment ens vam sentir tots plegats com si fossim a casa, i com si allò fos una trobada d'amics de tota la vida!

Espero que sigui la primera de moltes trobades més, amb calçots o sense!
Petonets a tots/es, us deixo de regal una cançó que m'encanta del grup Phoenix "If I ever feel better"

Coses que s'acaben...

2008-03-07T12:03:00.002+01:00

Ai, si totes les coses per sort o per desgràcia tenen el seu final... però aquest és un final que és mereix un somriure de descans, d'alegria, i de tranquilitat! Ja s'acaba el trimestre i tota la feina que sempre porta els últims dies :albums(a mig fer, però adelantadets),notes (ja posades i a punt de fer fotocopies. FEINA FETA!), reunions de pares (gairebé embastades, jaja ja en queden poquets!), cursets (Aquesta setmana n'he acabat dos!FEINA FETA!, que he de dir que m'han agradat molt i que he disfrutat molt, a més d'aprendre, però la veritat tenia ganes de treure'm coses del cap!)

I a la cantonada el viatge Berlin, que ja només em queda una setmana per agafar l'avió i parlar amb "alemanot".

I és que avui estic contenta,orgullosa, cansada però satisfeta, perquè hi ha coses que ja s'han acabat... jaja i ara en començaran d'altres, però esperem que a un ritme més tranquil!

BON DIA i un SOMRIURE

ESCLAUS DEL TEMPS...

2008-03-01T10:48:00.004+01:00

Som esclaus del temps... ens passem la vida sota l'atenta mirada del rellotge i acatant les ordres que les seves busques ens marquen.

-Ja faig tard!
-Puff, encara queda mitjà hora?
-Veus, hauríem d'haver sortit abans, si d'aqui cinc minuts ens tanquen!
-No arribo, no arribo de cap manera...

Frases com aquestes les diem gairebé cada dia, sempre preocupats pel que no tenim temps de fer, per arribar on hem d'arribar, sempre fent tard a tot arreu o bé arribant massa aviat, perquè volem aconseguir-ho, ho volem tot sense renunciar a res, però el temps és implacable...

Realment vivim sota una gran dictadura tirana : "El temps", els calendaris i els rellotges, són en el fons simples instruments de control, perquè la nostra vida no surti de les línies que el dictador mana!

A vegades tenim tanta feina per arribar a temps, que ens perdem tot el que el camí ens ofereix... se que tots anem, segons la temporada "de cul" (amb paraules planeres), però avui he decidit que hem salto les normes, que si que tinc feina per acabar, que he d'arribar a la meta abans que el calendari passi pàgina, però avui simplement, he volgut parar, respirar, prendre aire uns minuts escrivint al bloc, i tornar sense més remei a enganxar-me a la roda del temps!

Si heu llegit això, vosaltres també heu pres un respir, encara que sigui per llegir una "anada de la bola, com la meva".

M'acomiado de vosaltres amb un tema que m'agrada molt i que se que la majoria de vosaltres coneixeu, de MIKA! Bon cap de setmana i si podeu no mireu gaire el rellotge!

Nostalgia...

2008-02-23T19:02:00.003+01:00

Avui no se com m'ha caigut a les mans un cd de lax'n busto que feia segles que no escoltava i l'he posat a l'ordinador mentre treballava, i no se perquè m'he hagut de parar a escoltar la lletra, les paraules, la música... perquè he estat incapaç de continuar treballant!

M'han vingut tantes imatges al cap, tants moments, tants records... que no he pogut fer res més que deixar-me portar per la nostalgia.

És sorprenent el poder que té la música, que és capaç de portar-nos amb quatre acords, fins al fons de la nostra ànima en un viatge pels records que ja formen part de nosaltres. I és que cada dia penso i em convenço més que la música és imprescindible en la nostra vida, ja que ens acompanya posant-li la banda sonora.

Sinó dieu-me sou capaços de separar músiques que us agraden a records o a sentiments?

Passeu, passeu que veureu el piset...

2008-02-19T18:18:00.002+01:00

Ei benvinguts i passeu, passeu que veureu el piset... Què us sembla la nova imatge del meu bloc?us agrada? Jo estic encantadissima, estava molt cansada de les plantilles del blogger, i aquesta m'encanta...

Això si, he de donar les gràcies al megacrac de l'Àlex, pel seu suport informàtic... xaval ets el millor! Tens tota la meva admiració, jaja et dec un café que espero pagat avui mateix!

Jaja el format és ben diferent però el que hi trobareu és el mateix de sempre els meus escrits sense solta ni volta, jaja a vegades espontanis, a vegades meditats i d'altre simplement anades de la bola!

Ja se que en època electoral no és permet, però estem d'inaguració de format al bloc: NOMÉS Paraules!

Què me'n dieu us agrada?

Tota la raó del món!

2008-02-18T22:25:00.003+01:00

Avui he vist un vídeo que han tret la organització Intermon oxfam perquè els votants el tinguin en compte en les properes eleccions per a la presidència espanyola i només us puc dir que m'ha semblat genial!

Crec que ens demostra que a vegades els polítics entre les seves promeses, que sabem que mai compliran, obliden un aspecte imprescindible, el medi ambient i tot el que cal fer per aconseguir que les coses no vagin a pitjor.

Mireu-los no tenen desperdici

Si voleu saber més coses podeu entrar a la pàgina web: www.hastalospolos.org

Sense paraules...

2008-02-17T22:07:00.002+01:00

Perquè hi ha vegades que les paraules no poden dir tant com la música us poso una de les meves cançons preferides!

Bon inici de setmana

Petonets a tots /es

Dijous 14 Vaga de MESTRES!

2008-02-13T21:02:00.003+01:00

Suposo que alguns de vosaltres ho haureu sentit pels mitjans de comunicació durant aquesta setmana perquè potser ha tingut una mica més de ressó... però pels qui no ho sabeu, demà hi ha prevista una Vaga de Mestres (llar infants, primària i secundària) i estudiants, contra la LEC (llei Catalana d'educació)que el senyor Maragall proposa.

Us adjunto un link per si voleu donar un cop d'ull al que en general diu aquesta llei:http://www.sindicat.net/vaga/

Per acabar m'acomiado amb un poema d'en Gabriel Celaya per a tots els mestres i les persones que estimem l'educació!

Educar

Educar es lo mismo
que poner un motor o una barca ...;
hay que medir, pensar, equilibrar ...;
y poner todo en marcha.
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino, ...
un poco de pirata, ...
un poco de poeta, ...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

SE N'HA DE SABER...

2008-02-10T15:08:00.000+01:00

Si, si està clar que per poder fer les coses se n'ha de saber!M'he estat barallant mig mati, jaja per donar-li un nou aspecte al meu bloc, no se per fer-li un canvi de look!
No esperava arribar al nivell de l'Àlex, però si que volia fer algun retoc... heu notat la diferència? doncs si efectivament no hi ha res a notar perquè no me n'he ensortit... se que és una mica trist però... és cert allò que diuen de les coses se n'ha de saber per parlar-ne i està clar que jo no en se prou del món blog!

Bé de moment deixarem les coses tal com estan, jaja l'altre dia ja em vaig aconseguir posar un calendari al bloc i per mi ja va ser un mèrit...jaja em conformo amb poc!

Per acabar una tornada a la nostalgia amb una de les meves cançons preferides de Sau: el tren de mitja nit!No és la versió original perquè al youtube no l'he trobat, és una versió d'en Cris Juanico... però ja fa el que!

TOTS HAURIEM D'ANAR AL XIQUIPARK!

2008-02-06T21:20:00.000+01:00

Heu anat mai al xiquipark? i no em refereixo a acompanyar a algun nebot, cosi, veí, fill...etc em refereixo a anar al xiquipark a jugar!

Jaja sembla increíble la pregunta no? La majoria de vosaltres estareu pensant quina anada de la bola més gran! Doncs no jaja ara ja ho puc dir la "senyu Marta" va anar al xiquipark jaja i és va fer un fart de jugar!jaja bé jo i la resta de mestres.

La setmana passada vam anar amb els nens a Reus i per aprofitar la sortida vam anar al xiquipark, jaja uns 100 nens i uns 8 profes... i ens ho vam passar pipa! vam xalar com mai: ens vam tirar boles, vam baixar pel tobogan, ens vam fer una fart de botar als inflables, vam fer curses, batalles, tombarelles...

Va ser super divertit, i els nens estaven supercontents que la senyu jugues amb ells!

Jaja si mai teniu la oportunitat us ho recomano... es veu que a torredembarra n'hi ha un que el pots llogar i anar-hi a la nit, amb adults... jaja o potser no tant!

Petonets i gaudiu del dia de regal us deixo aquest vídeo, d'un dels grups de rock català que últimament més escolto.

Us ha sonat? és una versió de la canço take on me dels 80'

SINÓ SABEU DE QUÈ disfressar-vos?... GANGSTERS!

2008-02-01T13:47:00.000+01:00

Aquest any ens hem animat, mira ens feia gràcia disfressar-nos per carnaval, jaja bé o me'n feia a mi i al final he acabat liant a tres més!jaja són de bon pasta.

Doncs res la setmana abans de carnaval a fer un tomb per les botigues de disfreses a veure que trobàvem, però el panorama va ser desolador... o et compres disfreses d'aquelles barates però super cutres... o bé et gastes un paston, per una disfressa que portaràs unes hores i que després es morirà a l'armari!

Bé res, que no vam aclarir res, així que ens vam trobar divendres a les 7 de la tarda sense disfressa!correcuita i corrents a veure que trobavem per Reus... però de sobte va arribar la inspiració en forma de barret iiiiiiii... Ja està ens vestirem de GANGSTERS!

I si dit i fet, un bon tratge amb corbata.un bon barret de gangster i la indispensable metralletra o pistola i au! cap al carnaval!

La nit va anar molt bé, amb més gent de l'esperada i tot!però genial, a veure que se'ns acudirà el divendres abans del carnval de l'any vinent?

I vosaltres us vau disfressar?

Menjar peix...on?

2008-01-27T22:22:00.000+01:00

Quan de tant en tant ens ve de gust menjar peix, el nostre dilema sempre és on anem?perquè és clar un lloc que sigui bo, amb una plats amb unes proporcions no gaire desaforades i a més a més a un preu raonable és gairebé un impossible!

A Cambrils, encara que la proximitat és bona, les nostres experiències poques vegades han estat gaire recomanables... sobretot als baretos i restaurants que toquen més al port...així que és clar plantejar-se tornar-hi? no més aviat no!

Així que aquesta vegada hem provat el barri del Serrallo de Tarragona i per fi tinc un lloc on segur que hi tornarem a menjar peix i que aprofito per recomanar-vos:

-L'ÀNCORA, a veure és el típic restaurant petit del port, decorat a l'estil pescador una mica cutrillo, amb peixeres i tal... poques taules això si una mica atiborrades (a 3 pams de la taula del costat), jaja ara el menjar bonissim, la ració abundant, els cambrers uns caxondos i el preu raonable! Us el recomanem (això si teniu en compte que no es pot pagar amb targeta!)

Bé ja sabeu un lloc on anar a menjar peix, jaja i també us puc dir uns quants llocs en que no!jaja

Per començar la setmana us deixo una canço que he descobert aquest cap de setmana de mans del meu germà: Apologize de Timbaland

El meu moment KIT KAT

2008-01-23T21:15:00.000+01:00

Avui us parlaré dels meus moments KIT KAT (com deia l'anunci "pren-te un respir!"), aquells moments en que realment aconsegueixo desconectar de tot i no pensar en res de res (jaja deixar ben bé la ment en blanc).

De moments kit kat, en pots tenir de molts tipus:

-MOMENT KIT KAT en familia, per xerrar una estoneta de com ha anat tot i escoltar penes alienes, o maldecaps... però és clar no és un kit kat complet perquè no pots deixar la ment en blanc.

-MOMENT KIT KAT amb amics o parella, per fer el pallasso, deixar-te portar ,fer una mica el xafarder... però és clar tampoc és un moment kit kat complet, perquè sempre surt algun tema interessant sobre el que parlar...i no acabes fent la desconexió mental total!

-MOMENT KIT KAT sofing, tot un esport institucionalitzat, tumbar-se al sofà i fer una mica de tele...encara que amb la programació que hi ha últimament tampoc relaxa gaire, més aviat posa dels nervis!

Però per fi el meu moment KIT KAT, el d'avui se'ns dubte que he arribat baldada de l'escola... feta ben bé un nyap, em feia mal tot... ha estat LA DUTXA,això si que és per mi un moment kit kat, em relaxo deixo que l'aigua em mulli i se m'emporti preocupacions i surto com nova!

Teniu moments KIT KAT? Quin és el vostre?

LO PROMETIDO ES DEUDA (Traducció allò promès és deute?)

2008-01-22T20:47:00.000+01:00

Bé jaja com que diuen que "lo prometido es deuda" doncs jo a complir el que prometo, jaja de fet promeses com aquesta no costen gaire de complir! He decidit que de tant en tant, penjaré les frases del dia, bàsicament ho començo perquè he dit que avui ho faria i sóc dona de paraula...

Però també perquè si és una frase que m'ha fet gràcia o que m'ha agradat crec que pot ser digna d'un post!

La frase d'avui és: Totes les persones tenen el seu encant! (autor: Àlex)

Bé aquí la meva proposta de frase del dia... que cadascú faci la seva propia valoració!

Àlex, ja has vist que no sóc com els polítics... jaja sinó feu un cop d'ull a aquest acudit del faro, tan escaient en època pre-electoral!

NO CANVIEU MAI!

2008-01-19T13:53:00.000+01:00

Avui youtubejant una estona, jaja Àlex tot s'encomana!he trobat un curt de la pixar que m'ha encantat! De seguida he pensat amb els nens, jaja suposo que per deformació professional (jaja un és mestre les 24 hores del dia), m'ha agradat molt per treballar aquelles relacions que de tant en tant sorgeixen a l'aula, de ficar-se un contra l'altre, o tots contra un per qualsevol cosa que surti de la "normalitat", i que generen tan de malestar en el nen que el rep!

No us heu sentit mai en el punt de mira? ser el blanc de la resta de persones és molt dur, fins i tot a vegades et pots plantejar canviar... per adaptar-te a la situació! però no canvieu!no ho feu mai, sinó és perquè vosaltre realment ho voleu... perquè tal com sou teniu un valor incalculable!

SOU ÚNICS!

Petonets guapos/es

L'univers ens espera

2008-01-16T20:52:00.000+01:00

Res família, us explico batalletes de l'escola que ara fa dies que no us en deia res... ara ens hem posat a estudiar l'univers!

Sisi, segur que més d'un està pensant jo amb 6 o 7 anys, no l'estudiava pas el sistema solar, els planetes, meteorits...etc .Doncs si els meus nens i nenes ho fan! us explicaré una mica com ha anat la cosa:

A llengua em començat un tema que va lligat amb els estels, hi ha una lectura i un poema... i res que als alumnes parlant, parlant... els van començar a sorgir dubtes, curiositats, enigmes i vam començar a parlar a veure que sabien, que els agradaria saber i investigar i res... ara l'univers ens espera!

Això si, no penseu, que és la típica classe que el mestre explica i els alumnes després fan la fitxa... NO, no, fem un PROJECTE, això vol dir que ells mateixos es busquen la informació i s'espavilen per trobar respostes al que volen aprendre!

De debó que és increíble, no us podeu imaginar el que els nens poden aprendre si realment els interessa! A vegades penso la sort que tenen de poder experimentar i de poder aprendre coses que realment els motiven... jaja jo la meva etapa a l'escola no la recordo així! i vosaltres?

Per sort els temps han canviat!

Voltes i més voltes a les coses...

2008-01-13T23:27:00.000+01:00

Voltes i més voltes a les coses, aquests últims dies no faig res més que donar voltes a les coses... les analitzo de l'indret i del revers, penso, repasso mentalment tots els passos i no ho puc entendre...
Tot és tan complicat!

Decepcions, ai! la vida n'està ben plena... res és com tu havies imagina't, les coses no són com tu creies i és cert allò que diuen que el temps posa les coses al seu lloc.

Se que les desil·lusions formen part de la nostra vida... sóc conscient que són inevitables....però a vegades penso que és millor no saber les coses,no descobrir-les...la ignorància és tan dolça, per què en ella no hi ha decepció, simplement hi ha tranquilitat.

Em sap greu l'anada de la bola, però ho havia de deixar anar... perquè com us he dit no paro de donar voltes...

Per acabar us deixo amb una canço que quan estic una mica ratllada m'agrada escoltar del grup the Fray

EL MÓN DE LES REBAIXES...

2008-01-09T13:39:00.000+01:00

Ja ha arribat el mes de gener, la famosa "cuesta de enero" i amb ell el típic espectacle del consumisme compulsiu desesperat, les no menys importants REBAIXES!

Les rebaixes ja són aqui, les cues de gent remenant roba abocada en els taulells de les botigues, les riades de gent pels carrers de Reus i Tarragona, les targetes treient fum després del sotrac de les festes... i nosaltres al bell mig de tot intentant gastar una mica més!

Les rebaixes, quin món més fascinant, et passes una hora o dues, o perquè no dir-ho tota una tarda remenant roba per adonar-te que allò que tu volies no hi és, o bé no en queda la talla (això si, de talles repetites i megagrans, les botigues van servides!), o bé la rebaixa és del tot insignifica 2€ per això no cal que rebaixin res...

Però al final et teu patiment es veu recompensat, allí a la llunyania, al fons de la botiga veus un estant precios, ostres aquell jersei, pantalons, jaqueta... etc són els que tu volies, t'encanten, mires el preu i és raonable... si! ho comprare, per fi he trobat el meu jersei de rebaixes, i em passajaré orgullos/a amb la meva nova adquisició... però de cop i volta baixes dels nuvols i veus un cartellet que posa: NOVA COL·LECCIÓ!!!!

Si si, això són les rebaixes, prometret que mai més tornaras a perdre l'estona anant de rebaixes, perquè si al final el que t'agradava no estava rebaixat!

FELIÇ REBAIXES (i sort amb la compra, això si, segur que tot el de nova col·leció us encanta!)

Any nou... records nous

2008-01-02T21:31:00.000+01:00

Any nou ja és aqui, i ara ja queden per guardar-los a la memòria els moments que han passat durant tot aquest any 2007, el balanç molt positiu, segur que si tots valorem les petites coses que ens fan feliços, ens adonarem que l'any ha estat bé, i que si, és clar, tot pot ser millor, però que tot el que hem viscut, no té preu, perquè ja forma part del llibre de la nostra vida.

La sortida d'any realment divertida, espero que tots us ho passessiu d'allò més bé, només us diré que nosaltres, feliços com sempre vam menjar el raïm abans de sopar!

Una imatge per recordar: aquells dies per allí va gebrar molt als matins i us he volgut posar una fotografia d'aquest paissatge tan hivernal, això si per fer la fotografia vam quedar ben gelats!

BON ANY 2008...

Proposits d'ANY NOU...

2007-12-28T22:11:00.000+01:00

Si, si, ja estem a les portes d'acabar aquest any nou 2007 i de començar aquest 2008 que ens semblava tan llunyà però que ja tenim ben bé a la cantonada.

I com cada cap d'any ens farem un fart de proposits que els primers dies d'any nou, la majoria de nosaltres ja haurem deixat correr... us passo 7 consells sobre els proposits d'any nou que crec que us podem ser molt útils!

1.-Sigues realista: La majoria de les persones ens passem d'idealistes respecte al que demanem a l'any nou, comprar-nos un cotxe de luxe, buscar la feina perfecte o encara millor ser ric i no treballar...El millor es que ens deixem de tonteries i busquem proposits més factibles, no?

2.-Si no pensem complir-los, no cal que ens els proposem: Quants anys hem dit “fare més exercici”, "deixare de fumar", "intentaré estalviar més"... Pero si el que proposem és per deixar-ho per més endavant,allò que podem posposar, doncs millor no proposar-ho!

3.- No ens proposem coses que no depenen de nosaltres mateixos que es compleixin:
El clàssic “aquest any em fare milionari!”.Què ens toqui la loteria és realment incert així que, millor no ens ho proposem, perquè l'incompliment de proposits com aquest pot provocar decepcions i depressions.

4.-Anota els propòsits en un paper:no importa si són un, dos, quatre, vuit o els que siguin, és millor posar-los per escrit per donar més sinceritat al assumpte. A més amb el pas del temps,un acostuma a oblidar els detalls...

5.-Intenta complir els propòsits: No deixis per demà el que puguis complir avui o millor ni ho intentis sino n'estas segur!

6.-No et deprimeixis: Si després de tots els intents durs, i els esforços no aconsegueixes arribar als proposits plantejats, no et deprimeixis! Pensa que l'any vinent te'ls pots tornar a proposar!

7.-Tots els dies poden ser any nou:Realment els cicles que acaben i que comencen,poden ser un impuls extra per ajudar-nos a tirar endavant en el que respecta als proposits, però acceptem-ho,per poder progressar i sortir de la mediocritat, no necessitem esperar a any nou!

FELIÇ ANY NOU 2008

pd: què us proposeu vosaltres?

BON NADAL!

2007-12-23T18:16:00.000+01:00

Ara si que si, que de debó, sense trampa ni cartró que ja arribat el Nadal! i per felicitar-vos les festes us vull regalar el poema de nadal que els meus nens i nenes han posat a la seva postal!

Un regal especial

El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l'estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il.luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
a la fi potser arribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.
(Francesca Aubanell)

Bones festes a tot i totes i recordeu no consumiu gaire cava que ara els mossos són a cada cantonada! ajaja

Nadal = a complicar-se la vida!

2007-12-16T21:38:00.000+01:00

Bé, aqui teniu una de les seqüeles sobre el nadal, com us vaig prometre i crec que no serà la última!

Per què el Nadal ens complica la vida?jaja i la Visa!

Bé els que treballeu en el ram,ja sabeu que a l'escola el nadal és un temps frenetic, sobretot a les edats més petites (com en el meu cas que treballo amb alumnes de cicle inicial 2n... per als que esteu calculant l'edat 6-7 anys)sisi, són els dies de fer tapes, àlbums (amb totes les fitxes fetes, jaja que en teoria haurien d'estar ordenades però n'hi ha que no saben on tenen el cap... o sigui que imagineu-vos les fitxes!), les proves d'avaluació, les notes, la postal de nadal, el poema que han de memoritzar (per dir davant de tota la família...)la carta als reis, les dites del nadal...

I per què no!per complicar-se la vida, la "senyu" l'altre dia va decidir llegir un conte de Nadal, per anar creant ambient. El conte es deia els pastorets i és clar per fer-ho més bonic comences a fer veus (les de cada personatge) a gesticular, a fer una mica de teatrillo! Als nens és clar, els encanta i et pregunten sinó podrien fer ells els personatges!

La idea et sembla genial, i els dius: I tant! farem els pastorets a la classe i la representarem davant dels alumnes de 1r (per poder tenir públic!)

Magnific, has aprofitat la iniciativa dels nens i la il·lusió que els fa...però pensant-ho amb més calma te'n adones: T'HAS COMPLICAT LA VIDA!...Adapta el conte, fes-lo en plan teatre, personatges, vestuari, decorats, coordinar 50 nens... sisi així que aqui em teniu complicant-me la vida encara més per Nadal!Ara fent pastorets!

Jaja sisi, el nadal ja és feina de per si... però n'hi ha que encara ens compliquem la vida!

Bona entrada de setmana

Un petó

CONTINUARAAAAAAAAAAAAÀ...

Si, si a tots els efectes ja es Nadal!

2007-12-12T13:34:00.000+01:00

Sí, si no se com ho veieu? però a tots els efectes ja és NADAL! no hem digueu que no us en heu adonat?

Des de fa gairebé un mes, ens ho anuncien a la televisió amb el seu bombardeig d'anuncis publicitaris :que si els anuncis de colònia en "franxuti" que no s'entenen, que si els milers d'anuncis de joguines (que es mouen soles i fan trenta funcions diferents però que sense piles, res de res), que si els anuncis de supermercats, que si els anuncis de cava (freixenet amb el seu famos film que has de veure per internet, de ben segur que replet de famosos nord-americans que al final ens diuen: "BONAS FIESTAS AM FRAIXANET!" amb aquell català típic nadalenc) i és clar no oblidem l'anunci de la loteria de Nadal, que ara ja no té al calb de la sort però que ve a ser el mateix de cada any (compra i juga, i si no et toca doncs molta salut!jaja "mal de muchos consuelo de tontos!)

I la televisió només és un primer referent de les festes nadalenques, que m'en diueu de les llums del carrer, dels arbres, de les nadales a les escoles,del tio, de les postals... bé de tot una mica!

I no em mal interpreteu m'encanta el Nadal (és una de les meves festes preferides...) però la veritat al pas que anem l'any que vé al Juliol ja ho començarem a celebrar!

Per què, si , si al 12 de Desembre ja és Nadal!

Una abraçada

MARTA

pd: el proper post continuare amb la divagació... ja és nadal!